L’augment de les temperatures multiplica el nombre de paparres

Cada vegada hi ha més paparres a Espanya. Els entomòlegs afirmen que, d’una banda, la població d’aquests insectes està augmentant, i de l’altra, que cada vegada se’n detecten més espècies diferents. Les empreses de control de plagues també corroboren que cada vegada s’estan fent més intervencions. I els centres de salut i hospitals, per la seva banda, confirmen un augment de les consultes relacionades amb la picada de paparres o amb malalties transmeses per aquests insectes, com per exemple els casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo. Segons expliquen els experts, bona part del boom de paparres a Espanya s’explica per l’augment de temperatures derivat del canvi climàtic. "És el caldo de cultiu perfecte perquè proliferin algunes espècies", afirma Carlos Pradera, especialista en control de plagues urbanes.

En aquests moments hi ha almenys sis espècies de paparres comunes que proliferen a Espanya i almenys una desena més d’espècies invasores que, en molts casos, encara no es recullen en els catàlegs oficials. Algunes, com les Ixodes ricinus i les Dermacentor reticulatus, prosperen en zones humides i boscoses, mentre que d’altres, com les Hyalomma marginatum i les Rhipicephalus sanguineus solen proliferar més en climes secs i càlids.

En els últims anys, segons adverteixen diversos estudis, s’està observant un augment en el nombre de paparres a gran part de la península Ibèrica i, sobretot, diversos canvis quant a la seva distribució. Per exemple, segons un estudi de l’Institut de Salut Carles III, hi ha espècies que s’estan desplaçant cap al nord i colonitzant regions on fins ara gairebé no s’havien detectat. I moltes d’altres que estan apareixent fins i tot un mes abans del que és habitual.

L’augment generalitzat de les temperatures a Espanya, l’arribada d’hiverns cada vegada més curts i suaus i l’expansió de la calor estiuenca cap a altres estacions com la primavera i la tardor s’han convertit en el "caldo de cultiu perfecte" perquè aquests insectes proliferin amb més rapidesa. I és que, segons assenyalen diversos estudis, les altes temperatures estan "accelerant el cicle de vida" d’aquests insectes, afavoreixen la seva reproducció i redueixen el temps que els ous necessiten per fer eclosió. També s’ha vist que l’aparició d’hiverns més suaus està augmentant la supervivència de diverses espècies de paparres durant tot l’any i fins i tot està propiciant la seva expansió cap a regions on tradicionalment no se solien veure.

"El canvi climàtic és un dels factors que expliquen l’expansió de les paparres a Espanya, però no és l’únic", matisa Pradera, cap de Serveis de l’Àrea Tècnica a Anticimex, que també apunta a qüestions com per exemple l’augment de fauna salvatge portadora de paparres i l’abandonament rural. En aquest sentit, Pradera assenyala l’expansió de conills, senglars i cérvols en zones naturals com boscos i parcs situats als voltants de les grans ciutats. "Les zones més afectades són les regions costaneres, des de Barcelona fins a Almeria passant per Tarragona, Castelló i Múrcia. En els últims anys s’ha detectat un augment important en el nombre de paparres urbanes en aquestes regions, així com en altres zones de l’altiplà", explica l’expert.

El boom de paparres a Espanya no només preocupa pel potencial d’aquests insectes de convertir-se en plagues, sinó, sobretot, per l’impacte que podrien tenir respecte a la salut pública. "El problema no és la picada en si d’una paparra, sinó saber si l’animal estava infectat amb algun virus o bacteri i si això pot provocar una malaltia", comenta l’epidemiòleg Antoni Trilla. Segons explica, en la majoria de casos, les mossegades "no donen cap tipus de complicació" i se solucionen extraient les paparres de la pell.

Notícies relacionades

Les agressions sexuals registren una pujada de l’11% a Catalunya

Renfe incorpora 25 tècnics per a Rodalies al Clot

Símptomes inusuals

Tot i així, avisa Trilla, cal vigilar l’aparició de símptomes inusuals, ja que la picada d’un insecte infectat per certs patògens pot derivar en infeccions com la malaltia de Lyme o la febre hemorràgica de Crimea-Congo. Des del 2013 fins ara s’han confirmat un total de 15 casos d’aquesta malaltia a Espanya i sis morts.