Gairebé un 24% de les adolescents del món ha patit violència de gènere

La investigació ha sigut publicada a The Lancet Child & Adolescent Health i revela que la prevalença de la violència de gènere és més petita que en el conjunt de les dones d’entre 15 i 49 anys, que un estudi de l’OMS del 2018 va xifrar en el 27% a escala mundial, però és més gran si es tenen en compte les agressions masclistes de l’últim any: 16% en adolescents enfront d’un 13% en dones fins a la cinquantena.

Més "vulnerables"

Aquesta última dada demostra, segons destaquen els especialistes de l’OMS que han elaborat l’informe, que les adolescents són més "vulnerables a les relacions abusives" i masclistes, sobretot als països més pobres i on hi ha greus desigualtats entre homes i dones.

Es tracta de la primera investigació internacional que permet comparar els índexs de violència persistents en 161 països, de totes les regions, utilitzant dades recopilades entre el 2000 i el 2018. Els resultats mostren que hi ha grans diferències pel que fa a la prevalença d’aquest problema estructural, tot i que no hi ha cap país que pugui cantar victòria i estigui camí d’eliminar del tot les agressions contra dones i nenes en la data límit que marquen els objectius de desenvolupament sostenible del 2030.

"La violència en parella comença de manera alarmantment primerenca per a milions de dones joves al món", alerta la doctora Pascale Allotey, directora d’investigació i isalut sexual i reproductiva de l’OMS.

Les regions amb més violència de gènere cap a les adolescents són Oceania, amb un 47% de les joves afectades, o l’Àfrica subsahariana, amb un 40%. Les taxes més baixes, en canvi, es registren al centre d’Europa (10%) i l’Àsia central (11%). Espanya, país pioner en la lluita contra la violència masclista, es troba entre els països amb menys delictes de gènere, entre un 6% i un 14% d’incidència global i entre un 0% i un 4% l’últim any.

La investigació indica que la prevalença és més alta a la mitjana (un 24%) en 48 països, on la quarta part o més de les adolescents han patit violència física o sexual de les seves parelles, mentre que en 15 països europeus la taxa se situa entre el 0% i el 4%.

En resum, la incidència és més gran en països amb rendes més baixes, on l’índex de nenes que cursen educació secundària és més inferior i on no hi ha plena igualtat entre homes i dones pel que fa a l’accés a la propietat i l’herència.

L’estudi posa de manifest que el matrimoni infantil (abans dels 18 anys) "augmenta significativament" el risc de que patir violència física o sexual, ja que les diferències d’edat entre els cònjuges "creen desequilibris de poder, dependència econòmica i aïllament social, la qual cosa fa augmentar la probabilitat" que les dones pateixin agressions.

Segons l’OMS, el matrimoni infantil continua sent freqüent a moltes parts del món, de manera que entorn del 19% de les dones d’entre 20 i 24 anys s’han casat abans dels 18. És una pràctica estesa a l’Àfrica subsahariana, l’Àsia meridional (30%), l’Amèrica Llatina i el Carib, l’Orient Mitjà i nord Àfrica i l’Àsia oriental i central.

I el problema és que el matrimoni infantil sovint coexisteix amb altres costums que perpetuen la desigualtat, com l’existència del dot, que pot ser un incentiu perquè les famílies pobres casin les filles abans dels 18. A més, el matrimoni infantil provoca abandonament de l’educació i embarassos primerencs, i també "exacerba la dependència econòmica i social" de les dones.

La investigació posa l’accent, alhora, en el fet que l’adolescència és un període crític i de més vulnerabilitat, en què la violència i dominació dels homes sobre les dones més joves pot tenir "efectes devastadors" en la seva salut, la seva educació i el seu futur. Així, augmenta la possibilitat de patir lesions, depressió, ansietat, embarassos no desitjats o infeccions de transmissió sexual.

Programes educatius

Per tot plegat, l’OMS considera que "la violència en parella és un problema greu de salut pública mundial en tots els països i regions" i destaca la urgent necessitat d’actuar amb mesures de prevenció, accions per reforçar els drets de dones i nenes i programes educatius sobre les relacions sanes igualitàries.

Notícies relacionades

Quasi la meitat d'alumnes d'FP sense plaça no tenen els requisits

José María Lassalle: "La IA disputa la intel·ligència a l’ésser humà"

"L’estudi mostra que, per posar fi a la violència, els països necessiten implementar polítiques i programes que augmentin la igualtat", remarca l’autora principal de la investigació, LynnMarie Sardinha, de l’oficina de dades i mesurament de la violència contra les dones a l’OMS. "Això inclou garantir l’educació secundària per a totes les nenes i la igualtat en drets, i també posar fi a pràctiques nocives com el matrimoni infantil, que sovint estan recolzades per les mateixes normes de gènere inequitatives que perpetuen la violència".

Al seu torn, María Pilar Matud Aznar, catedràtica de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics a la Universitat de La Laguna, en declaracions al Science Media Centre Espanya, apunta que els resultats de la violència en parella i la seva associació a factors contextuals de cada país mostren que les agressions masclistes "poden ser previngudes i erradicades" amb polítiques que augmentin la igualtat de gènere.