Can Ruti duplicarà el pàrquing per evitar el caos actual
El desenvolupament urbanístic que l’Ajuntament de Badalona proposa passar de 33.840 a 74.675 metres quadrats sota rasant per aparcar.

L’ampliació de l’aparcament de l’entorn del campus de Can Ruti de Badalona, el qual pivota sobre l’Hospital Germans Trias i Pujol, protagonitzarà un altre dels grans canvis urbanístics que l’ajuntament impulsa per consolidar el sector com un important pol d’atracció econòmica, tal com ha avançat EL PERIÓDICO.
La futura millora del pàrquing respon a l’enquistada preocupació que comparteixen l’hospital i el consistori sobre el viacrucis en què acaben convertides les peripècies dels pacients per trobar aparcament. Unes 16.000 persones s’aglomeren cada matí a Can Ruti: 10.000 pacients de consultes externes i la resta treballadors del campus mèdic.
Aquesta gran afluència, resultat del creixement dels serveis d’un centre de referència a Catalunya, ja fa temps que genera diàriament un autèntic caos en la mobilitat de la zona. "És evident que a Can Ruti hi ha un gran problema de mobilitat", va reconèixer a aquest diari el tinent d’alcaldia de Territori de Badalona, Daniel Gracia (PP).
Un problema diari
L’últim moviment per resoldre aquests mals de cap, com va explicar aquest diari, va ser posar-los en mans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a través d’al·legacions al ja aprovat inicialment Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM). El consistori badaloní, no obstant, pretén aprofitar la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que ara impulsa per posar fi a la problemàtica de mobilitat a Can Ruti.
I pretén fer-ho per la via directa: duplicant els metres quadrats que consten sota rasant en el planejament, que passaran dels actuals 33.840 metres quadrats a 74.675 metres quadrats, més del doble. "Aquesta ampliació hauria de resoldre durant molts anys el problema d’aparcament que tenim", acaba assenyalant Josep Maria Mòdol, gerent de l’Hospital Germans Trias.
Juntament amb el nou espai per fer la funció d’aparcament, el desenvolupament urbanístic de Can Ruti planteja també la "creació d’un parc urbà central", diu un document del projecte. Es refereix a la zona que va del parc del Torrent del Mig fins al parc del Torrent de la Carbassa, creant així un continu verd.
Notícies relacionadesEl pla busca crear l’esmentat nou parc urbà central al voltant del Torrent del Mig, el barri de Canyet i el Turó d’en Boscà. Fins ara, el terra d’aquesta zona estava qualificat com a "terra de sistema d’equipaments", i a partir de l’actualització urbanística passarà a qualificar-se com a "terra no urbanitzable".
Això aspira a possibilitar dos objectius. El primer, blindar de potencial edificabilitat aquests espais verds amb protagonisme de masies catalogades com Can Miravitges, Ca l’Arquer, Can Fabra, Can Boscà i el castell de Godmar. El segon, traslladar aquesta edificabilitat al perímetre pròxim al mateix hospital, per concentrar allà els equipaments sanitaris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Innovació residencial Així és la casa de dues plantes d’Amazon: una llar amb tot inclòs i per menys de 25.000 euros
- Alerta INUNCAT La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves
- Entrevista Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»
- Dia mundial Borja Suberviola, metge intensivista: «Als hospitals cada vegada veiem més infeccions que acaben en sèpsia»
- Barcelonejant Les 56 espelmes de Collboni i l’optimisme de la Casa Gran empresarial
- Alerta INUNCAT La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis
- Ésser humà avui
- BAIXA CONTRA EL VALÈNCIA Flick critica De la Fuente per alinear Lamine Yamal lesionat
- Protecció de la fauna Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se