Un voltor de visita

Les incursions peninsulars d’aus carronyaires que procedeixen de l’Àfrica augmenten any rere any. Un clar exemple d’aquest fenomen és la presència, cada vegada més habitual, del voltor de Rüppell (Gyps rueppelli) al sud d’Espanya. Aquesta espècie es distribueix pel Sahel i experimenta un important declivi que converteix el seu estat de conservació en crític. Aquest ocell s’enfronta a dues amenaces principals: d’una banda, la persecució directa dels que tracten de capturar-lo i després vendre’l en mercats, i de l’altra, els verins que s’utilitzen per matar altres animals que acaben amb els voltors.

Malgrat la dèbil situació patida per l’espècie al continent africà, però, diversos individus estan trobant a Andalusia i Extremadura un territori per assentar-se, segons constata un estudi publicat al Journal of Ornithology i elaborat per la Fundació Migres.

Paradoxa

¿Com s’explica aquesta paradoxa? En certa manera, pel canvi climàtic. Però alhora també a causa del creixement a Espanya de la població de voltors comuns, l’espècie clàssica i més habitual a la Península. "En aquests moments hi ha més de 30.000 parelles", assenyala Alejandro Onrubia, coordinador de projectes d’aquesta fundació. "Més d’un 30% dels exemplars joves de voltor comú solen migrar cap al Sahel per passar-hi els primers anys de vida", afegeix. "I és quan tornen, amb la maduresa sexual assolida, que són acompanyats per alguns exemplars joves de voltors de Rüppell", detalla.

És a dir, els voltors de Rüppell fan un viatge invers al dels voltors comuns: "Els voltors comuns actuen com a cinta transportadora i arrosseguen els de Rüppell, ja que a l’Àfrica compartien comunitat de carronyaires". ¿I què passa amb aquests joves voltors que s’instal·len al sud d’Espanya? "Alguns simplement hi passen la joventut i després tornen al Sahel", afirma Onrubia. "N’hi ha, però, que no aconsegueixen travessar l’estret de Gibraltar i s’estan a Andalusia", afegeix.

Molts d’aquests voltors ja es queden a viure en zones com el congost de Los Gaitanes (Màlaga) o al voltant de Tarifa. Tot i així, per ara, l’espècie no ha aconseguit reproduir-se. En canvi, sí que s’han registrat intents de cria entre voltors de Rüppell i voltors comuns. "Una de les hipòtesis per explicar aquests casos d’hibridació és que els de Rüppell, tot i que són més petits, consideren que són voltors comuns, al compartir la població".

"S’ha de veure si continuaran entrant més voltors de Rüppell i què passarà amb aquestes parelles mixtes", afirma l’expert. Es tracta d’un procés de colonització sense resoldre: "Cada any arriben aquí entre 20 i 50 individus i una part no torna a l’Àfrica. Però encara no sabem com evolucionarà aquest fenomen". Un altre interrogant per resoldre és com s’ha de rebre aquesta espècie, que no és invasora, ja que ha arribat de manera natural. "¿Hi tenim responsabilitat ambiental, encara que no sigui una espècie autòctona espanyola?", es qüestiona Onrubia, amb referència al mal estat de conservació al Sahel i a la possibilitat existent que a la Península l’espècie progressi.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

S’ha d’esperar per saber com responen les autoritats mediambientals a aquests dubtes que, segons Onrubia, podrien ser una finestra d’oportunitat. De moment, el voltor de Rüppell, com que és una espècie d’un altre territori, no disposa de cap pla de protecció ni està catalogat a Espanya. "Passa el mateix amb altres espècies que també aprofiten el viatge dels voltors comuns per entrar a la Península", assenyala el tècnic de la Fundació Migres.

El voltor dorsiblanc, l’aufrany fosc, el falciot cuablanc africà, el falciot cuablanc petit, el pinsà trompeter, l’aligot rogenc, el falcó llaner, el bulbul comú, la tórtora del Senegal, el corredor del desert i el flamenc menut són altres exemples d’aus que gosen aventurar-se amb aquestes excursions de sud a nord.