Catalunya suspèn les matemàtiques de la selectivitat

Malgrat el 97% d’aprovats de mitjana, les PAU 2024, les últimes de la vella selectivitat, deixen una matèria en vermell en el còmput global de qualificacions, cosa que no passava des del 2019. Les matemàtiques, com ja van advertir els alumnes després de l’examen, han sigut l’os d’aquesta convocatòria, amb una mitjana d’un 4,87.

La prova suspesa forma part de la fase obligatòria de les PAU i és la matèria de modalitat de la qual s’examinen els 16.800 alumnes que havien cursat el batxillerat científic. Aquests mals resultats encaixen amb les dades que van mostrar les proves PISA, els resultats de les quals es van presentar el desembre passat i van revelar el baix nivell dels estudiants catalans en matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

La generació que ha fet les PAU el juny d’aquest 2024 –joves nascuts el 2006– és la mateixa que el 2022 tenia 15 anys i cursava quart d’ESO, moment en el qual es van realitzar les proves PISA que van fer tremolar els fonaments fins i tot del Govern. Aquesta promoció també és la primera que ha cursat el batxillerat LOMLOE, l’última llei educativa aprovada el 2020. Malgrat que l’única mitjana que no supera el 5 és la de matemàtiques, les PAU també han acusat notes baixes en matèries de la fase específica com física (5,97), geologia i ciències ambientals (5,68) i tecnologia i enginyeria (5,73).

L’examen de matemàtiques, al qual els alumnes es van sotmetre el 5 de juny, segon dia de les proves, va incloure qüestions sobre màxims i mínims i zones de creixement i de decreixement, càlcul d’equacions de rectes tangents, resolució de sistemes d’equacions, càlcul de coordenades i superfícies de terrenys i qüestions de probabilitat. Després de la prova, en les xarxes socials els alumnes es van lamentar per la dificultat de l’examen amb comentaris com "no comento", "increïble", "la meitat en blanc i l’altra meitat malament", "terrible", "¿què ha sigut aquest examen?", "¿quin sentit té?" o "quin drama la sortida de l’examen de mates".

El català, la pitjor nota

Notícies relacionades

Lleó XIV es reuneix amb la primera dona cap de l’Església anglicana: "Seria un escàndol si no treballem per superar les nostres diferències"

Un estudi del Centre de Tecnologia Forestal evidencia una davallada a tot Europa dels ocells agraris

Tampoc hi va haver focs artificials en les altres proves de la fase general comuna, de la qual s’examinen tots els alumnes, siguin de l’especialitat que siguin. En aquesta fase, la pitjor nota ha sigut la de llengua catalana i literatura (6,62 de mitjana), seguida per la de llengua i literatura castellana (6,94). Cal esmentar que les dues persones que han tret la millor nota en aquestes PAU, amb un 9,9 de mitjana cada un, tenen un 10 en totes les matèries de la fase general excepte en català, assignatura en la qual han rascat un 9,5.

Més enllà d’això, els exàmens van registrar una convocatòria de rècord: es van matricular a les PAU del juny 42.550 estudiants, dels quals es van presentar 41.736 (41.049 el 2023). Del total de presentats, 33.960 es van examinar de les cinc matèries de la fase general obligatòria, que, una vegada superada, permet accedir a la universitat (la qualificació màxima d’aquesta fase és de 10 punts). La resta, 7.776 alumnes, només es van presentar a la fase específica, que és voluntària i en la qual van fer un màxim de tres exàmens per pujar nota fins a 14 punts. Tant la nota mitjana de les PAU com la nota mitjana d’accés a la universitat (mitjana de batxillerat i selectivitat) es mantenen estables.