BCN i altres municipis s’adhereixen al decàleg sobre el padró

La Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha impulsat un decàleg per unificar criteris per a l’empadronament municipal, i el document ja suma les primeres adhesions de grans localitats, com els ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, el Prat i Reus i a més de la Diputació de Tarragona. El document, que s’ha treballat conjuntament amb el món local, ha sigut firmat també per l’Associació de Micropobles de Catalunya, la secretaria de Governs Locals de la Generalitat i la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, segons va informar ahir el departament a través d’un comunicat. El director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat, Adam Majó, considera que és una "eina fonamental perquè els ajuntaments puguin acordar criteris inclusius i realistes per no deixar enrere cap veí".

No en va, l’empadronament en el lloc de residència és un dret i és també una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts com l’educació i la salut. Les mesures del decàleg passen per resoldre les sol·licituds de padró amb celeritat i sempre abans de tres mesos"; notificar les denegacions del padró amb una argumentació motivada; o bé empadronar les persones que visquin de manera irregular en una vivenda.

Notícies relacionades

Un estudi del Centre de Tecnologia Forestal evidencia una davallada a tot Europa dels ocells agraris

Així és la universitat pública on estudiarà Elionor: notes altes, anglès i un primer rector socialista

Barraques i caravanes

També acceptar les infravivendes com les barraques o les caravanes; que en el cas de persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix s’indiqui com a adreça la de l’ajuntament, la de l’alberg municipal o una altra; o fer prevaler el deure d’empadronament quan no es pugui acreditar una propietat o lloguer; entre d’altres.