PEDERÀSTIA A L’ESCOLA

‘La fugida’ desenterra nous casos d’abusos en els jesuïtes

Laura: «Vaig sentir que si deia que era veritat que Tó abusava, em repudiarien»

La Laura i la Teia, exalumnes de l’escola Sant Ignasi, i el Miguel Ángel, dels Jesuïtes el Clot, trenquen dècades de silenci després de veure el documental d’EL PERIÓDICO i 3Cat, que emet aquesta nit TV3. En total ja en són 11 els docents denunciats policialment per abusos en tres escoles de la Companyia de Jesús de Barcelona. 

‘La fugida’ desenterra nous casos d’abusos en els jesuïtes
5
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’estrena a les sales de cine del documental de La fugida, una producció de 3Cat i EL PERIÓDICO, basat en la investigació d’abusos sexuals en escoles religioses que aquest diari va arrencar el 2016 i centrat en el cas dels sacerdots pederastes Lluís Tó i Francesc Peris, dos professors d’escoles jesuïtes –el primer, del Sant Ignasi de Sarrià i el segon, del centre del carrer Casp–, ha animat més víctimes a denunciar els seus agressors.

Els nous testimonis de la Teia i la Laura, dues exalumnes de l’escola Sant Ignasi, eleven la gravetat de les violacions que va perpetrar Tó a una xifra desconeguda de menors d’aquest centre de Sarrià, un entorn durant el qual el depredador va campar al seu aire sabent-se intocable. "Em va dir que si ho explicava ningú em creuria", recorda la Teia.

La fugida, que aquesta nit s’emet al programa Sense ficció, de TV3, relata l’enviament a Bolívia dels jesuïtes Tó i Peris. En les últimes setmanes, des que el documental es va estrenar en el marc del festival Docs Barcelona i ha començat el seu recorregut per les sales d’exhibició, diverses exalumnes s’han posat en contacte amb aquest diari i amb TV3 per fer públic que també van patir abusos per part dels dos jesuïtes. No han sigut les úniques.

Impulsat també per l’estrena d’aquest documental, Miguel Ángel Villamuera, un exalumne de l’escola Jesuïtes El Clot, un centre de la mateixa Companyia de Jesús que les escoles Sant Ignasi i Casp, ha presentat una denúncia contra un docent de Jesuïtes El Clot. És la primera denúncia que es formalitza contra un religiós d’aquesta escola. En total, ja són 11 els docents denunciats policialment per abusos a tres escoles de la Companyia de Jesús de Barcelona, des que aquest diari va començar a furgar en el passat de la institució, el març del 2019.

De les sis dones que han alçat la veu després de l’estrena de La fugida, quatre acusen Tó i dues, Peris. Dues d’elles, la Teia i la Laura, a més de concedir una entrevista a aquest diari i a TV3, també han acudit a una comissaria dels Mossos d’Esquadra.

La Laura (nom fals) guarda mals records de l’escola Sant Ignasi de Barcelona. En aquesta escola jesuïta, una de les més prestigioses de la capital catalana, la Laura va patir abusos sexuals per part del sacerdot Tó, i també bullying per part d’algunes companyes de classe. Va passar a finals dels 80. Reviure-ho li fa mal, i també l’avergonyeix, sobretot, admet la Laura, perquè ella també es va posar en contra de "la nena".

La "nena" és l’Alessandra, l’alumna de vuit anys que el 1992 va denunciar Tó. Va ser una denúncia insòlita per a l’època, que a més va acabar en una condemna que va exposar públicament el que els jesuïtes, segons reconeixen ara, ja sabien des de 1968: que Tó era un depredador sexual emparat per l’organització religiosa. En lloc d’obligar-lo a complir la condemna, els jesuïtes van enviar Tó a Bolívia. Abans que se n’anés, li van fer una festa de comiat. Tó va continuar abusant de menors a Bolívia i els jesuïtes van ser puntualment informats que això passava.

"S’ho havia inventat tot"

La sentència que va demostrar que Tó era un violador de menors el 1992 no va significar res per als jesuïtes, que van continuar protegint Tó fins que va morir. En sentit contrari, van donar l’esquena a l‘Alessandra, que va haver de canviar d’escola. Diversos alumnes han revelat a aquest diari que el 1992 alguns professors van donar fins i tot la instrucció en les respectives classes de no creure el que publiquessin els periodistes sobre la denúncia de l’Alessandra perquè "la nena" s’ho havia inventat tot.

En aquest context, la Laura també va callar. Malgrat que sabia que l’Alessandra havia dit la veritat perquè ella havia viscut a les seves carns pocs anys abans el mateix, abusos sexuals per part de Tó al seu despatx, no es va atrevir a sortir en defensa d’ella. "Vaig sentir que si deia que era veritat que Tó abusava dels nens, em repudiaria", assegura. La Laura, com la Teia, ha presentat recentment una denúncia contra Tó.

La Teia tenia vuit anys el dia que el seu germà gran va fer la comunió dins del recinte de l’escola Sant Ignasi. "Quan va acabar, no volia separar-me del meu germà i Tó va dir als meus pares que podia quedar-me, que passaríem el dia junts i m’ensenyaria l’escola, i així l’any següent, quan m’incorporés al centre per cursar quart d’EGB, ja estaria familiaritzada amb el lloc", explica. Els pares de la Teia van acceptar i van deixar, sense saber-ho, la seva filla en mans d’un pederasta durant una jornada sencera.

Tó va trobar el moment oportú per violar-la. "Em va portar a un racó de l’escola. Recordo que era a sota d’unes escales. Es va abaixar els pantalons, em va agafar pel cap i em va obligar a fer-li una fel·lació", assegura. "Vaig sentir que m’ofegava", afegeix. Quan va acabar, Tó li va demanar que no digués res, i li va advertir: "Si ho expliques, ningú et creurà". Tenia raó. Això va passar a mitjans dels 80. Anys després, el 1992, a l’Alessandra no la van creure ni després de guanyar un judici a l’Audiència de Barcelona. Aquella violació que va patir als vuit anys després que el seu germà celebrés la comunió va ser només la primera de moltes altres que Tó va perpetrar quan la Teia es va matricular al Sant Ignasi i va començar a estudiar a l’escola.

Notícies relacionades

A principis del 2000, la Teia li va explicar al seu pare, el Josep, part del que havia passat. "Ho vam viure molt malament –recorda–. La Teia ha patit molt i nosaltres també, sobretot la seva mare. Es parla poc del que pateixen les famílies", diu.

"He estat des del 2018 en contacte amb els jesuïtes i no em fan cas", diu la Teia. "Els he proposat fer xerrades, compartir la meva experiència amb famílies i alumnes perquè estiguin atents, però em donen llargues i no volen comptar amb mi".