"La salut mental té dret a un espai propi als mitjans"

Els trastorns de salut mental són un problema de salut pública. Per posar el focus en aquesta realitat, però també per reflexionar sobre el benestar emocional, les cures o la necessitat de parar i reflexionar, ha nascut Sanament, el canal de salut mental d’EL PERIÓDICO, liderat pel periodista Fidel Masreal. Ahir, Masreal va presentar el seu projecte al Recinte Modernista de Sant Pau, en una sala absolutament plena, junt amb el cap de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Narcís Cardoner. "Un diari és una conversa amb el públic. I la salut mental és un tema del qual volem parlar a EL PERIÓDICO", va reivindicar el director, Albert Sáez.

"El 2030, la depressió serà la malaltia que faci perdre més anys de vida útil a Europa", va dir Cardoner. I "falten recursos", va recordar davant un públic entre el qual hi havia expolítics i polítics de la Generalitat. Per a Masreal, la depressió és un assumpte de vital importància: la seva mare, com ell mateix va explicar, va tenir una "depressió major endògena recurrent", malaltia que va marcar tota la família i que va empènyer el periodista, amb una llarga i coneguda experiència en el periodisme polític, a escriure un llibre i a iniciar un projecte documental en el qual encara està immers. I el canal Sanament, que aspira a ser un referent.

El doctor Cardoner va posar en valor la importància que persones com Masreal parlin en primera persona de la seva experiència. També va insistir en la necessitat d’invertir més en salut mental. "Està molt per sota respecte a altres àrees com l’oncologia". Cardoner, a més, va remarcar el pes que els factors socials tenen en trastorns com la depressió: els determinants socials, com l’habitatge o un sou digne, hi pesen "molt més" que els genètics. Això explica per què els trastorns de salut mental estan augmentant tant entre la gent jove, l’anomenada generació Z. "Hi ha una falta d’expectatives i de confiança en el futur per part d’aquests joves. Tu –va dir referint-se al periodista– vas venir a Barcelona pensant que això era la meca, però ara la gent se n’ha d’anar de Barcelona perquè no pot viure aquí".

Un "espai propi"

Masreal va començar l’acte amb un emotiu discurs en el qual va rememorar moments de la seva infantesa i la seva joventut. I la seva arribada a Barcelona per estudiar periodisme, tres dècades enrere. Va arribar amb la seva mare, que es va traslladar a la capital catalana a treballar perquè el fill pogués estudiar. "I de sobte va arribar la depressió. Una muntanya russa emocional, ingressos involuntaris, canvis d’humor, dies sense sortir del llit, dies de ràbia... Però vaig continuar estudiant i em vaig fer periodista polític", va explicar Masreal, que, motivat per la profunda empremta que li va deixar el dolor emocional de la seva mare, ha entrevistat moltes persones que tenen aquests problemes.

"La salut mental i el benestar emocional tenen dret a tenir un espai propi als mitjans de comunicació, igual que la política i l’economia", va reivindicar Masreal, que va deixar clara quina és l’òptica de Sanament. "Una mirada positiva, amb esperança i optimisme." I va reconèixer que, malgrat que en molts moments de la seva vida es va atipar emocionalment d’aquests temes, sempre ha acabat tornant-hi irremeiablement.

"El que ens fa humans és prendre decisions en funció del que sentim –va assenyalar Cardoner–. Tu continues volent parlar de salut mental perquè té un gran sentit per a tu. I quan menys t’equivoques és precisament quan fas el que sents", va afegir el psiquiatre, que no va passar per alt que cada any en hospitals com Sant Pau hi ha "més ingressos en psiquiatria". "No estem donant resposta a tota la demanda que tenim. No estem podent contenir tot el que passa. L’hospital hauria de ser l’últim recurs",

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

La pandèmia, a més, no va fer més que empitjorar la situació. El virus "va ser l’última gota que va fer que el vas vessés". "Van augmentar les temptatives autolítiques, i van continuar fent-ho després del confinament. No sé dir-te què està passant, Fidel", va reconèixer Cardoner. "Però el món és absolutament incert. ¿Tindrem futur, tindrem vivenda?", es va preguntar.

Tot i així, els missatges encoratjadors tampoc van faltar en el cara a cara entre Masreal i Cardoner. "La vida és entendre que molts cops les coses no s’aconsegueixen. Que la fragilitat és enorme", va acabar el psiquiatre.