Turisme en transformació

Un informe de CaixaBank Research sobre l’impacte del canvi climàtic en el mercat turístic espanyol acaba de confirmar les conclusions a les quals també arribava fa unes setmanes un altre estudi similar elaborat pel Banc d’Espanya. L’increment de les temperatures mitjanes (a Espanya, i encara més en altres països del sud del Mediterrani i el Pròxim Orient amb els quals competim directament) ha tingut fins al moment un impacte fonamentalment positiu. Això no significa que, si l’escalfament continua superant els marges tolerables, no acabi fent malbé molt seriosament les perspectives de les comunitats mediterrànies i les Canàries, o el turisme blanc. I en aquest camí estem, com alerten les dades que ens recorden que el planeta encadena 12 mesos consecutius de temperatures rècord.

Però de moment l’efecte registrat ha sigut un cert estancament del turisme de platja en els mesos centrals de l’estiu, una bonança a les destinacions de la cornisa cantàbrica i una dispersió de l’arribada de visitants al llarg de tot l’any. Un fenomen que no es deu només a circumstàncies relacionades amb el clima: el poder de despesa de població jubilada, l’increment del nombre d’adults sense fills que condicionin les dates de vacances al calendari escolar i fins i tot el teletreball estan convergint perquè s’aconsegueixi, a través d’unes vies més aviat inesperades fins fa poc, un dels objectius que sempre s’havia marcat el sector turístic espanyol per garantir la seva viabilitat futura: la desestacionalització, el final de la dependència exclusiva del model de sol i platja.

Gran part de l’increment d’afluència de turistes que està fent que el 2023, i previsiblement el 2024, es batin totes les xifres prèvies a la pandèmia es deu als increments en mesos de tardor, primavera o hivern. Aquesta modificació de les pautes del sector arriba just en un moment en què aquests pics de visitants han fet que postulats sobre la necessitat de posar límits comencin a ser assumits des d’instàncies que no tenen res de turismofòbiques: des del lobby del sector, Exceltur, fins a instàncies polítiques locals. Fa uns dies l’alcalde de Palma (PP) es va proposar actuar contra un fenomen com el desplaçament de l’oferta de lloguer residencial pels apartaments de lloguer turístic i el regidor responsable del Turisme a Barcelona va presentar just ahir una bateria de mesures als anomenats espais de gran afluència i va recordar que el turisme crea riquesa, però, a partir de cert grau de saturació, a més de castigar el local (com es fa patent en les creixents mostres de rebuig social), tampoc ofereix una experiència satisfactòria al visitant.

La desestacionalització i la redistribució geogràfica seran dues tendències que ajudaran a continuar fent compatible aquesta necessitat de contenir el desbordament a determinats llocs i moments amb la de mantenir el turisme com a generador de riquesa. I d’una oferta d’ocupació sovint no qualificat però que no trobaria sortida en cap dels sectors econòmics que haurien d’oferir alternatives de valor afegit. Tot i que potser no n’hi ha prou per abordar fenòmens com l’impacte al mercat residencial i l’oferta comercial en centres urbans, sobre el qual comença a créixer el consens que és un problema que cal abordar; però no, ni de bon tros, sobre possibles solucions.