L’Oppenheimer de la intel·ligència artificial

Karp (1967) es va criar a Filadèlfia i té inoculada en vena la sensació de vulnerabilitat. El seu pare, jueu, és pediatre clínic, i la seva mare, afroamericana, és artista. Molt mobilitzats en la seva joventut, el nen solia acompanyar-los a les protestes polítiques. Allà va néixer aquesta obsessió per la seguretat que no l’ha abandonat. Està convençut que, si l’extrema dreta arriba al poder, ell estarà entre les seves primeres víctimes. El seu temor no va impedir que el seu soci i amic de la joventut, Peter Thiel, fos un dels suports de Donald Trump i que l’empresa aconseguís contractes milionaris durant la seva presidència.

"Aquest nen jueu d’extrema esquerra, racialment amorf i, també, dislèxic"–així es defineix Karp– va estudiar en una escola amb arrels quàqueres amb una sòlida tradició de dissidència. Era introvertit i molt aplicat. Després va estudiar Dret a Stanford, on va passar "els tres pitjors anys" de la seva vida adulta. Va ser allà on va conèixer el que seria el seu soci. Els va unir el menyspreu per la facultat i la seva passió pel debat polític (Thiel, de tendència conservadora). Tan aviat van acabar les classes, Karp se’n va anar a Frankfurt a estudiar alemany. En sis mesos va arribar a prou nivell per ser admès a la Universitat Goethe. Tot i que el filòsof Jürgen Habermas havia de ser l’assessor de la seva tesi, una discussió entre tots dos va obligar l’alumne a buscar una altra directora. El jove va acabar el doctorat i va fundar una empresa de gestió de diners. La seva idea era assegurar-se una font d’ingressos que li permetés portar una vida intel·lectual a Alemanya, però la persuasió de Thiel li va fer canviar de plans. El seu amic estava muntant una empresa i el necessitava.

Han passat 21 anys des del naixement de Palantir Technologies. L’empresa es va fundar amb dos objectius: crear un software que protegís el país del terrorisme i oferir una solució tecnològica al desafiament d’equilibrar la seguretat pública i les llibertats civils. Avui, té a la seva cartera de clients l’NSA, el Pentàgon i l’FBI, també nombroses empreses i governs, entre ells el d’Espanya. Els seus softwares processen milions de dades basades en el comportament d’individus i col·lectius. Se la considera còmplice necessària en la política de repressió contra la immigració als EUA. Contractada pel Govern d’Ucraïna, ha automatitzat bona part de la guerra. També manté una pública i intensa connexió amb Israel. De fet, Palantir és una de les empreses sospitoses d’haver facilitat al Govern de Netanyahu l’eina d’intel·ligència artificial (IA) que assenyala objectius per atacar i que està delmant la població civil.

Excèntric i provocador

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

Per a alguns, contractar Palantir és assegurar-se una mena d’àngel protector. Per a d’altres, és vendre l’ànima al diable. "Els activistes per la pau són activistes per la guerra", va deixar anar Karp en una recent convenció sobre indústria militar i IA a Washington. Excèntric, provocador, sempre necessitat d’ovacions, es va burlar de les protestes universitàries contra la massacre a Gaza i les va descriure com una "religió pagana que infecta les nostres universitats".

Entre guerra i guerra, control i més control, Karp assegura que esquia cinc hores al dia quan la meteorologia ho permet i practica txikung, també afirma que té només un 7% de greix corporal, el mateix que Michael Phelps en la seva etapa de nedador olímpic. A la seva oficina, guarda 20 parells d’ulleres de natació idèntiques i un bon assortiment de vitamines. A través d’un canal de vídeo intern, parla als seus empleats sobre temes com la cobdícia, la integritat i el marxisme. Envoltat de guardaespatlles, ha convertit la seva obsessió per la seguretat en un objectiu empresarial. L’estiu passat va publicar un assaig a The New York Times que va titular "El nostre moment Oppenheimer: la creació d’armes d’IA". En aquest text, animava a aprofitar el potencial de les armes amb IA per canviar el camp de batalla i assenyalava els Estats Units com el país que ha de liderar l’esforç. No es pot negar que no sigui clar. La comparació amb el pare de la bomba atòmica ens situa perfectament en el moment i les intencions. Karp és o vol ser l’home.