Els litigis per degradació ambiental a Catalunya s’eternitzen a Europa

Delta del Llobregat.

El següent pas per la falta de protecció del delta del Llobregat és que Espanya rebi un dictamen motivat per part de la Comissió Europea. Si això passa, el cas podria acabar en els tribunals. Des del 2021 Europa exigeix solucions per gestionar correctament la xarxa Natura 2000 i, en particular, a través d’una carta d’emplaçament i després d’anys de diàleg, es demanaven mesures necessàries per evitar un "nou deteriorament del delta" com a conseqüència de l’execució de les ampliacions del port i l’aeroport. El conseller David Mascort, ara en funcions, va assegurar que presentaria un pla de gestió i preservació abans que acabés la legislatura, però no s’ha fet, i això malgrat les exigències d’associacions com Depana o Ecologistes en Acció. Per tant, el Govern vinent haurà de demostrar a Europa que treballa per custodiar un "ecosistema fràgil" pròxim a la gran ciutat i que disposa d’una "biodiversitat excepcional", a més de ser "clau" per a les rutes migratòries. La Fiscalia de Medi Ambient també va considerar en un escrit que el delta del Llobregat estava "degradat".

Qualitat de l’aire a Barcelona.

Espanya haurà de respondre davant la justícia per la mala qualitat de l’aire a les grans ciutats. La Comissió Europea va portar el cas als tribunals perquè se superaven els valors límits de diòxid de nitrogen (NO2), una cosa que es va considerar un "incompliment sistemàtic". Les infraccions reiterades es van registrar a Madrid, Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, gairebé 9.000 morts prematures anuals a Espanya són atribuïbles a aquesta qüestió. Cal recordar que els futurs límits comunitaris seran encara més exigents. Per tant, les grans ciutats hauran d’accelerar les seves mesures per adaptar-s’hi. La Generalitat defensa aplicar la seva proposta de zona de baixes emissions per intentar donar resposta a aquesta exigència europea, però el seu pla continua generant dubtes a diversos alcaldes de l’àrea metropolitana.

Mines de Súria i Sallent.

La manipulació inadequada de residus salins ha agreujat el mal estat de l’aigua a la conca del riu Llobregat. Europa considera que, a més que no s’exigeix la directiva d’aigua, els problemes ambientals com a conseqüència de l’extracció de potassa en aquestes mines continua suposant un problema. La comissió està pendent d’una resposta per part d’Espanya abans de presentar l’assumpte davant el Tribunal de Justícia de la UE. El mal estat de l’aigua del Llobregat ha causat algunes dificultats a l’hora de potabilitzar aquest recurs.

TórtoRa desprotegida.

La tórtora comuna ha experimentat un declivi del 40% en 20 anys. És senzill albirar tórtores turques, però no les comunes. Per aquesta raó, la Comissió Europea ha enviat un ultimàtum a Espanya (en forma de dictamen motivat, el pas previ a anar als tribunals) perquè en reforci la protecció, ja que l’espècie apareix com a "vulnerable" al llibre vermell de les aus europees i mundials. Les dues principals amenaces a què s’enfronta aquest ocell de forma similar al colom però amb tons taronges són l’agricultura intensiva i la caça. "No obstant, la Generalitat continua considerant-la com a au cinegètica", critica Cristina Sánchez, directora de l’entitat SEO Birdlife a Catalunya. És cert que a l’últim document cinegètic disponible se’n prohibeix la caça, però es continua catalogant com a "cinegètica". "Això obre la porta que es torni a caçar", denuncia Sánchez.

Nitrats en aqüífers.

La Comissió Europea va portar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE per "aplicar" de manera inadequada la directiva en vigor sobre aquest contaminant procedent de les dejeccions ramaderes que perjudica l’estat de les masses d’aigua subterrània. En el dia d’avui, més del 70% dels aqüífers que depenen del Departament d’Acció Climàtica es troben en mal estat ecològic, si bé és cert que Catalunya ja no apareix en el grup de les comunitats autònomes en pitjor situació. Segons el text legal aprovat a partir del Pacte Verd (Green Deal), els estats membres (i, per tant, les autonomies), han de controlar les seves aigües i designar zones vulnerables. Europa reconeix "alguns avenços", però constata que no han sigut suficients i reclama que es designin noves zones afectades.

Residus urbans.

Una altra de les exigències d’Europa, en aquest cas amb una altra carta d’emplaçament, se centra en la gestió dels residus. Mentre es fixa un objectiu de contaminació zero perquè els residus no acabin en abocadors, Espanya no va tractar correctament un 12,7% dels residus urbans recollits. Segons les últimes dades, Catalunya està lluny d’acostar-se als llindars establerts per la UE. A més, hi ha un expedient obert per no tractar correctament les aigües residuals de les ciutats.

Notícies relacionades

El restrenyiment no seria la causa de les lesions anals al nadó maltractat

‘PNAS’ retira un estudi de Barbacid per conflicte d’interessos

Xarxa a mitges.

Sobre la Xarxa Natura 2000, una de les proteccions exigides per la directiva sobre els hàbitats, es demana a Espanya que completi el projecte no només ampliant els territoris de conservació, sinó desenvolupant plans de gestió perquè les espècies presents es recuperin, ja que abans del 2030 s’ha de posar fi a la pèrdua de biodiversitat. Fins ara no s’ha plantejat ni transmès una llista exhaustiva de noves zones proposades.