Càritas alerta que no pot ajudar més gent

Una de les entitats socials més grans a Barcelona, Càritas Diocesana, adverteix que ha arribat al col·lapse. "Ens passem el dia dient a la gent que no podem ajudar-los", va afirmar ahir el director de l’entitat, Eduard Sala, en la presentació de la seva memòria anual. El 2023, juntament amb totes les parròquies de la diòcesi, van atendre 100.848 persones, al territori que inclou des de Cornellà (Baix Llobregat) fins a Caldes d’Estrac (Maresme). És un volum gairebé idèntic al de l’any anterior, amb un augment de l’1%. "No creixem més perquè hem tocat sostre, no perquè no hi hagi necessitat. Estem en un naufragi i la nostra barqueta està plena, la gent es continua ofegant al nostre voltant", va explicar Sala, que va demanar més recursos i decisió política a les administracions. "Estem fent la seva feina", va insistir.

De fet, les dades més rellevants no surten en la memòria. Són les que mostren com l’entitat es veu obligada a negar l’ajuda social per falta de mitjans. El 2023, van facilitar 2,4 milions d’euros a ajudes directes per a 4.420 persones. Uns diners que els afectats van utilitzar per fer front als pagaments del lloguer, la factura de la llum o l’alimentació. "Però són 100.000 els que ens han trucat per demanar ajuda. Ens passem el dia dient que no", insisteix Sala. Una altra dada: el 70% dels atesos a Càritas necessiten una vivenda. La meitat malviuen en habitacions rellogades. "Només tenim 2.000 places, en necessitaríem 70.000 més per atendre tothom que ho necessita", va afegir el director de Càritas a Barcelona, conscient que assumeixen el paper que les administracions no fan. "Estem posant tiretes".

Efecte fatiga

I mentrestant, els fons de l’entitat baixen. Han caigut un 12% els donatius d’empreses. I l’Administració només aporta un de cada quatre euros. "Hi ha un efecte fatiga en molta població. En un primer moment, amb les crisis, aflora una sensació d’impotència i rebem moltes aportacions. Ara necessitem que la gent es comprometi", va insistir Sala. Si la situació no canvia, Càritas aposta per modificar la seva manera de treballar. Construir centres polivalents on es puguin fer activitats, la gent es relacioni i puguin ajudar-se, lluny d’aportar una resposta intensiva i amb recursos per a cada família. "Necessitem flotants per al màxim de gent", va expressar Sala.

Notícies relacionades

El 60% d’infeccions emergents tenen origen animal: «Els veterinaris som clau en les crisis sanitàries»

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

Aquest panorama s’explica per la conjuntura actual: la pobresa s’ha cronificat, els preus del lloguer impossibiliten moltes famílies a arribar a final de mes i la precarietat laboral tampoc ajuda. El 14% dels usuaris de Càritas tenen un contracte d’ocupació: són treballadors pobres. Més de 20.000 persones viuen en habitacions rellogades. "No podem utilitzar la cuina, i per rentar la roba hem de pagar", explica la Caterina, mare d’un nadó. Amb el seu marit, viuen rellogats en una habitació.

L’entitat demana mesures a l’Administració. Sobretot, estabilitat i consensos per reduir la pobresa. Per a Càritas, és clau atacar el problema de la vivenda. Per exemple, ampliant fins al 15% la destinada a lloguer social i que s’ofereixi una alternativa d’emer-gència sense demores.