La Generalitat obliga a auditar l’aigua perduda en fuites

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pressiona ajuntaments i operadores d’aigua i els exigeix "més ambició" perquè solucionin el problema de les fugues. La llei obliga les companyies que donen servei a més de 5.000 clients, siguin públiques o privades, a realitzar una auditoria d’eficiència hídrica i així documentar quanta aigua es perd. No obstant, fins ara, només 35 de les 112 operadores obligades a fer-la han presentat la documentació.

"Aquestes dades eren il·localitzables", va admetre Jordi Molist, cap de l’àrea de Proveïment d’Aigua de l’ACA, durant la Jornada Ambiental de la Universitat de Barcelona organitzada per la família Torres. L’objectiu és que, a partir d’aquest marc legal, es pugui conèixer de forma concreta quina quantitat d’aigua es malgasta per la baixa eficàcia de les xarxes de distribució.

Molist va assegurar que una de les "grans revolucions" d’aquesta sequera serà l’eficiència: "És un tema que teníem oblidat, però, després dels límits que imposa el pla de sequera, hem observat un canvi de paradigma". El dirigent de l’ACA considera que, al rebre sancions per consumir-ne més del compte, va néixer una gran preocupació per aquest tema. "Algunes localitats que perden un 30% o un 40% de l’aigua de seguida es van adonar que no podien complir el límit establert", va remarcar.

Tres de cada quatre municipis

Per aquesta raó, tres de cada quatre municipis catalans s’han apuntat a la línia de subvencions convocada (després de diversos retards) pel Govern. Mai s’havien invertit tants diners a resoldre el problema. "Podem parlar de la revolució de l’eficiència, sobretot en zones rurals", va dir Molist. A les grans ciutats, l’eficiència mitjana s’acosta al 80%. Però en petits pobles rurals o nuclis amb urbanitzacions, molts sense connexió a la xarxa de subministrament en alta, els percentatges baixen de forma preocupant.

"Aquest any, si tot va bé, hauríem de veure els carrers oberts a tots els pobles i ciutats", va comentar Molist amb referència a les obres que cal emprendre per reparar canonades antigues i poc eficients. Abordar la baixa eficàcia ha sigut la gran novetat d’aquesta crisi hídrica sense precedents respecte a l’oferta d’aigua. En canvi, per a Molist, quant a la demanda, el principal gir és l’"acceptació de l’aigua regenerada" com a recurs apte per arribar a les aixetes de les llars.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

"Ja fa temps que agricultors i empreses ens la demanen, però el següent pas ha sigut elaborar aigua potable a partir de l’aigua depurada amb el projecte de recirculació del riu Llobregat, per on sovint ha circulat més aigua residual tractada que aigua del cabal natural", va constatar l’encarregat del proveïment a l’ACA. La "fabricació de l’aigua" l’ha portat a terme l’empresa publicoprivada Aigües de Barcelona.

Ara ja es treballa perquè aquest mateix sistema que ha rebut premis europeus a la innovació es posi en marxa al riu Muga, per proveir Figueres. Després, la tasca pendent és fer-ho realitat en l’àmbit del Besòs, extrem que asseguraria el subministrament metropolità.