"Depenem de Rodalies"

"M’armo de paciència, però arriba un moment en què he de dir prou. Si no arribo a temps avui, buscaré una alternativa amb autobús". La nova jornada de col·lapse a Rodalies es va viure al Vallès Oriental amb molta resignació. A diferència del Vallès Occidental, la situació a la comarca, comunicada a través de l’R3 Nord, s’agreuja per l’absència de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Les incidències en aquesta línia, a més, es podrien prolongar dos mesos més.

La declaració inicial és d’Armando García, que lamentava ahir que "la informació és escassa, i els problemes, constants". Es queixava des de l’estació de Granollers-Canovelles, punt de partida per arribar al seu destí: Barcelona. Agafa el tren cada dia i descriu així la seva odissea quotidiana: "Sempre hi ha obstacles per als usuaris del transport públic, però, si això continua, reconsideraré com arribar a la feina, tot i que això signifiqui un augment considerable en el temps de viatge", va denunciar. "Només ens queda el bus".

La falta de diversificació a les xarxes de transport deixa els usuaris de l’R3 en una situació encara més crítica davant les interrupcions i els problemes recurrents en el servei de Renfe.

Notícies relacionades

La llei de propietat horitzontal ho deixa clar: la comunitat et pot prohibir tenir plantes o un hort al balcó

El jurat popular declara culpable d'assassinat l'acusat de matar un home a cops de matxet a Verges

Els viatgers que depenen del tren per arribar a la feina també es queixen dels retards habituals, ahir encara més agreujats. Mónica Reberco, que treballa al Portal de l’Àngel, a Barcelona, va assenyalar que "normalment el tren mai arriba puntual". Però explica que no té cap altra opció, ja que Granollers i el Vallès Oriental en general "tenen una connexió molt deficient". "Només tenim Rodalies i hem d’acceptar com funciona, perquè la comunicació depèn de Renfe". Reberco descarta la idea d’agafar l’autobús perquè "és insostenible". "No obstant, això ja és el súmmum".

Martina Chiocchio, veïna de Granollers i estudiant de la Universitat de Barcelona (UB), utilitza el tren gairebé cada dia. "Sabent el que hi havia he sortit amb dues hores i mitja d’antelació, quan normalment, si el servei funciona bé, tardo poc més d’una hora. M’he de carregar de paciència".