Els metges reclamen estar federat per poder córrer maratons

En les consultes d’atenció primària els metges estan veient les dues cares d’una mateixa realitat. D’una banda, la "gran majoria" de gent "no fa res", per això hi ha tanta malaltia cardiovascular i diabetis cada cop en persones més joves. D’altra banda, hi ha les persones que mai han fet esport i que, sense assessorar-se, es llancen a fer "coses temeràries". "Cada setmana enterrem un runner", assenyala Montserrat Romaguera, metge de família i coordinadora del grup d’exercici físic i salut de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. És també l’autora del llibre Mi médico me manda a paseo (Experiencia).

Romaguera insisteix que l’exercici físic és "bo" per a la salut: millora l’expectativa de vida, redueix el risc cardiovascular, té un impacte positiu en la salut mental al disminuir la depressió, l’ansietat i el consum de medicaments. Però no s’ha de fer el boig. "El perfil és el d’un home que surt a fer competicions amb bicicleta o carreres de muntanya o maratons sense assessorar-se amb professionals. Comencen a fer pel seu compte entrenaments temeraris. I corren més risc de lesionar-se", apunta Romaguera. I no només això: hi pot haver sinistres. Moltes "parades cardíaques" que es produeixen en maratons, afegeix, "es podrien haver evitat" si s’hagués detectat la patologia "amb una simple exploració prèvia".

Notícies relacionades

Atles dels extrems climàtics a Catalunya: ¿quines són les zones més càlides, les més seques i les més plujoses dels últims 30 anys?

Consum limitarà els ultraprocessats en tots els centres públics, inclòs biblioteques, universitats o centres esportius

Com a França

Veu amb preocupació com a Espanya no és obligatori estar federat per competir en aquests esdeveniments. "A França has d’estar federat i et fan abans una exploració física. Aquí qualsevol entra a internet i s’apunta a la carrera. I posa que, sota la seva responsabilitat, està capacitat per fer aquesta carrera. Hauria de ser obligatori estar federat", reflexiona Romaguera. És una cosa que la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport ja ha demanat moltes vegades.