Cinc mesos esperant una trucada

Tècnics municipals fan fins a tres intents per localitzar els sol·licitants; si no ho aconsegueixen, la petició queda rebutjada.

Cinc mesos esperant  una trucada

E. C.

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El gener passat, 46.492 veïns estaven empadronats a Barcelona malgrat no disposar d’un contracte de lloguer ni d’escriptures de propietat. Solen ser els que resideixen als llocs més precaris, des d’habitacions rellogades, barraques i fins i tot al carrer, subjectes a coaccions i extorsions de vegades i a qui molts consistoris es neguen a registrar. Però l’augment sobtat de sol·licituds ha portat a una revisió interna que ja està tenint els primers efectes: les seus de les entitats socials deixen de ser un lloc on poder estar empadronat.

L’ajuntament ha demanat a aquestes oenagés, una desena, que avisin totes les persones que tenen empadronades a la seva seu que seran desempadronades i hauran d’iniciar els tràmits per empadronar-se de nou, aquesta vegada en algun dels 1.250 equipaments municipals habilitats. Entre aquests equipaments hi ha les seus dels serveis socials municipals i dels serveis socials especialitzats. Per exemple, les persones sense sostre de la ciutat s’han d’empadronar a la seu del Servei d’Atenció Social al Sensellarisme a l’Espai Públic (SASSEP). Les dones víctimes de violència de gènere que han fugit de casa seva han d’anar a fer el tràmit al servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA).

"Per a les persones que no estan ateses en cap servei però viuen a Barcelona també hem habilitat una seu per cada districte", expliquen tècnics municipals. Normalment solen ser famílies treballadores que viuen en habitacions rellogades. També hi ha els domicilis col·lectius: són les direccions de centres de menors, residències d’avis o albergs per a persones sense llar, per exemple.

Els que no necessiten el padró sense domicili fix només han d’acudir a l’oficina del padró, demanar cita, ensenyar el contracte de lloguer o les escriptures de la vivenda o l’autorització del propietari i queden empadronats al moment. Els que no poden seguir aquesta via perquè no poden acreditar un domicili, han d’aconseguir l’Informe de Coneixement de Residència, document que els permetrà empadronar-se. Aquest procés té la seva complexitat. Un grup de tècnics municipals truquen fins a tres vegades a cada sol·licitant per concertar una cita i que aquest els mostri on viu. Es tracta de comprovar que el sol·licitant viu efectivament a Barcelona. En el cas que no contactin amb la persona en aquestes tres trucades, la sol·licitud quedarà descartada. El servei té cinc mesos d’espera. L’ajuntament parla d’"allau de sol·licituds" i explica que aquest any ha contractat deu tècnics més.

Els riscos

Notícies relacionades

La coordinadora Obrim Fronteres lamenta que hi ha persones que des del novembre estan esperant aquestes trucades. I també adverteix que hi ha persones que pel que sigui no han pogut atendre la trucada en aquests tres intents i han de tornar a fer la sol·licitud. "El problema és la lentitud. Si ara l’ajuntament desempadrona tota aquesta gent, per molt que vagin amb agilitat, aquest tràmit s’allarga i els afectats estan uns mesos sense padró, amb tot el que això significa", es queixen.

El Col·lectiu 1 de Desembre, la primera de les entitats socials a queixar-se formalment, avisa que molts dels seus usuaris quedaran desempadronats. "És clar que viuen a Barcelona, però són persones que no es relacionen amb els serveis socials, tenen moltes dificultats per contactar amb l’Administració", explica Oriol Sorolla.

Temes:

Barcelona