El TC decidirà si les parelles de fet de Catalunya s’han de registrar

La Secció 17 de l’Audiència de Barcelona ha elevat aquest dubte al TC arran dels arguments esgrimits per l’advocat d’una dona durant un plet per una herència. Si el Constitucional els dona la raó, les parelles de fet hauran d’oficialitzar el vincle si volen mantenir drets successoris i de pensions, segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO. Per tant, si aquesta tesi tira endavant hauran d’acudir a un notari per constituir-se en parella de fet o dirigir-se al registre dependent de la Conselleria de Justícia.

L’article 234.1 de la llei catalana assenyala que es considera parella estable o de fet si la convivència de les dues persones que conviuen en una situació "anàloga" al matrimoni dura més de dos anys ininterromputs, si durant aquesta cohabitació tenen un fill en comú o si formalitzen la relació en escriptura pública. El debat sobre la possible inconstitucionalitat se centra en el primer aspecte, és a dir, en el període temporal de dos anys de període de convivència.

El cas origen del debat

El cas que podria fer explosionar la legislació catalana és el d’una parella que va conviure durant cinc anys, però que no va tenir fills ni va formalitzar la seva relació davant notari. Un dels membres de la parella va morir en un accident de circulació sense haver deixat testament. La mare de la persona morta va ser declarada hereva, però la parella del finat va iniciar un procediment per anul·lar aquesta condició. El jutge de primera instància va donar la raó a la demandant (la parella) perquè la relació de parella de fet és, al seu entendre, anàloga al matrimoni.

Malgrat que l’advocat de la mare, Fernando Lizcano de la Rosa, ja va apuntar la possible inconstitucionalitat de l’esmentat article del Codi Civil català, el jutge no va valorar aquesta qüestió en la seva decisió, segons les fonts jurídiques consultades. No obstant, el lletrat va tornar a reproduir els seus arguments en el recurs presentat davant l’Audiència. Arran d’això, el tribunal de la Secció 17 va plantejar fa uns mesos la qüestió d’inconstitucionalitat. Aquest tràmit és el curs a través del qual els jutges reclamen la col·laboració del Constitucional per no aplicar l’assumpte que han de resoldre una llei que consideren contrària a la Carta Magna.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

La clau de la possible inconstitucionalitat de la normativa catalana és una sentència del TC d’abril del 2013. El Constitucional va admetre llavors parcialment el recurs que van interposar 50 diputats de Navarra i va declarar inconstitucionals diversos articles de la llei foral, entre els quals hi havia el que atribuïa, de manera automàtica, drets personals i patrimonials a les parelles estables que haguessin conviscut com a mínim durant un període d’un any ininterromput (en la llei catalana són dos anys).

El TC va argumentar que la llei navarresa no respectava el lliure desenvolupament de la personalitat dels convivents, un dret fonamental que sustenta, precisament, la unió de fet. "La regulació discutida respon bàsicament a un model imperatiu" (se sobreposa a la voluntat de les persones i s’imposa obligatòriament), "ben allunyat del règim dispositiu que resultaria conforme a les característiques de les unions de fet, i les exigències del lliure desenvolupament de la personalitat recollit a la Constitució", recull aquesta resolució judicial.