Llum verda al pla per augmentar els espais sense fum

El pla, però, és una mera declaració d’"intencions", segons va reconèixer García, ja que les mesures que conté s’han de desenvolupar a través de reials decrets o canvis de lleis que no són mai ràpids i poden durar mesos o fins i tot anys. La seva aprovació en el Consell Interterritorial, però, va estar envoltada de les paraules grandiloqüents que es pronuncien els dies "històrics" perquè l’estratègia es va esbossar fa anys, es va treballar amb les comunitats i les principals societats científiques però el Govern anterior la va guardar en un calaix –sense explicar el perquè–, i va ser la ministra García la que es va encarregar de "desempolsegar-la" i impulsar-la de nou.

En aquest propòsit, però, es va trobar amb l’oposició de les autonomies del PP i alguna del PSOE per les "formes" fetes servir i també pel fons, ja que van sorgir diverses discrepàncies entorn de les propostes incloses, sobretot per la intenció del ministeri de prohibir el tabac a les terrasses, malgrat que aquest espai ni s’esmenta al pla, que només parla d’alliberar de fum espais "públics i col·lectius".

No obstant, García es va mostrar disposada a intervenir en el sector hoteler, que s’oposa al pla, tal com va passar quan es va impedir fumar a dins de bars i restaurants. En aquest context, algunes autonomies del PP es van alinear amb els hotelers i reclamen que es permeti als establiments "autoregular"-se o que es donin beneficis fiscals als que voluntàriament vetin el fum, però sense arribar a prohibir-ho per llei.

En aquest ambient reticent, el ministeri va acceptar dimecres, en una reunió tècnica de la Comissió de Salut Pública, incorporar gairebé 150 de les al·legacions autonòmiques, entre elles que s’elimini del pla la possibilitat de prohibir fumar als cotxes quan hi hagi menors. Però alhora i preveient que la votació seria ajustada o que el pla no tiraria endavant per majoria, va proposar a les comunitats aprovar-lo mitjançant un "acord de col·laboració" al que es podien adherir o no les autonomies i els va donar un termini de 24 hores per comunicar la seva decisió.

Aquesta fórmula no va agradar a la majoria de governs autonòmics, que no van emetre cap vot en senyal de protesta pel procediment triat. Catalunya –que sí que està d’acord en línies generals amb el pla–, les Canàries, Navarra i Astúries van ser els únics que van comunicar la seva adhesió. Davant d’això, el Govern va canviar d’opinió i en el Consell Interterritorial d’ahir el pla s’inclou en l’apartat d’informació, no entre els punts i acords que cal debatre i votar.

Al final del Consell, la ministra va assegurar que el pla ja és una "realitat", "un motiu d’orgull nacional" i té el "ferm propòsit de tornar a situar Espanya a l’avantguarda de la lluita contra el tabac". Així mateix, va destacar que és "fruit de la feina de molta gent, de les comunitats, del ministeri, de les societats científiques, de les associacions de pacients, dels col·lectius juvenils, de les entitats de salut pública i dels professionals sanitaris".

Va implicar-hi tant les autonomies que va dir que en són "coautores" i va argumentar que l’estratègia no es va votar ni va sotmetre l’"acord de col·laboració" perquè el pla ja compta amb moltes aportacions autonòmiques i ha de ser desenvolupat posteriorment a través de canvis legislatius.

Va reconèixer, però, que aquest canvi de manera de fer va causar cert desconcert al revelar que alguns consellers van preguntar: "¿Què dic?". I ella els va respondre, segons va explicar en la roda de premsa: "Surts i dius que hi ha un pla i a partir d’ara cal desenvolupar les iniciatives legislatives". Després d’ella, el portaveu de les comunitats del PP, el conseller gallec Julio García Comesaña, va assegurar que les administracions populars van sortir-ne "satisfetes" perquè van aconseguir arrencar al ministeri dos compromisos. D’una banda, que part de la recaptació que s’aconsegueixi amb l’augment dels impostos del tabac reverteixi en polítiques sanitàries i, de l’altra, que l’Executiu els consultarà abans d’impulsar la reforma legal necessària per aprovar nous espais lliures de fum.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Cinc metes

Així mateix, segons el conseller popular, García va obrir "la porta perquè no tot sigui prohibir", en al·lusió a les terrasses. Ara cal veure, però, en què es tradueixen els dos compromisos perquè la consulta a les comunitats es pot diluir en la consulta pública que hi ha abans d’obrir cada procés legislatiu i el tema impositiu depèn d’Hisenda. El pla es compon de 5 metes i 22 objectius encaminats a reduir el consum de tabac a Espanya. Les cinc metes són prevenir l’inici de consum de tabac i productes relacionats; fomentar l’abandonament del tabaquisme i facilitar l’ajuda per deixar de fumar; reduir l’exposició ambiental a les emissions de tabac i productes relacionats en espais públics i privats i reduir la petjada ecològica; promoure la investigació aplicada i el monitoratge en el control del tabaquisme, i potenciar la coordinació i l’establiment d’aliances.