Quan el ‘bullying’ porta al suïcidi

El principal motiu que porta a un nen a treure’s la vida és l’assetjament escolar. Kira López es va suïcidar a Barcelona amb 15 anys. Ilan Barbosa, a Eivissa, amb 11. I Laura Espinosa, també a Barcelona amb 14. Tots tenien en comú un calvari: el presumpte bullying que patien a les aules. Les seves famílies protagonitzen Dolor impune un documental colpidor que s’estrena divendres a Filmin i que analitza la cara més dura i crua de la violència a les aules: el suïcidi.

No és la primera vegada que la indústria del cine espanyol porta el bullying a la pantalla. El silencio roto, de Piluca Baquero, i el curt Y Eva también, de Laura Torrijos-Bescós, són dos documentals, que se sumen a pel·lícules de ficció com Covards (José Corbacho i Juan Cruz) i Bullying (Josetxo San Mateo). Dolor impune va un pas més enllà i mostra com les burles i l’aïllament que pateixen les víctimes són tan dolorosos que l’única sortida que veuen és treure’s la vida.

És impossible recuperar-se de la mort d’un fill, però els pares i les mares de la Kira, l’Ilan i la Laura busquen justícia i reparació. "Volen que es reconegui el dolor dels seus fills", assenyala el director de Dolor impune, Gabriel Chicano (Màlaga, 1981), que ha invertit dos anys a portar a la pantalla el calvari dels nanos i les seves famílies.

20% de víctimes

L’infern de la Kira, l’Ilan i Laura no van ser casos aïllats. La tortura silenciosa que suposa el bullying forma part de la realitat escolar. Gairebé el 10% dels estudiants de primària (9,53%) afirma sentir-se assetjats, segons el primer estudi oficial elaborat l’any passat, a petició del Ministeri d’Educació, per la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid). Un altre informe de la Universitat Complutense, també del 2023, va reflectir una dada esgarrifosa: el 20% de les víctimes de bullying han intentat treure’s la vida.

No hi ha receptes úniques per erradicar les violències en l’entorn escolar, però tots els experts entrevistats a Dolor impune –jutges, mestres i psicòlegs– tenen clar que cal començar pels centres escolars i les famílies dels assetjadors. "Les escoles han de deixar de veure això com una amenaça. És una oportunitat de millora per a la comunitat educativa", explica el director del documental, que no compta amb la versió de les direccions escolars ja que els centres en els quals estudiaven la Kira, l’Ilan i la Laura van declinar la invitació a participar en el film.

A l’hora de buscar possibles solucions, el cineasta posa el focus en les famílies dels assetjadors, que han d’actuar immediatament si comencen a veure actituds sospitoses en els seus fills. "Moltes vegades no ho fan per falta de temps. D’altres no saben com fer-ho o ho deixen en mans dels docents", afegeix.

"En el bullying estem tots implicats. Els pares responen dels fets comesos pels seus fills. I si l’assetjament es produeix en l’entorn escolar, l’escola també és responsable", sentencia el carismàtic jutge de menors Emilio Calatayud, que participa en el documental, juntament amb l’advocada Carla Vall, la mestra Pilu Hernández, el psicòleg Javier Urra i la neuròloga Marta Ochoa, qui confirma com l’assetjament escolar produeix danys al cervell de les víctimes. "El bullying és un delicte greu. Si volem acabar amb ell, cal fer dos passos: intervenir i denunciar", conclou el jutge Calatayud, que recorda que tot i que fins als 14 anys els menors són inimputables, a partir dels 12 es pot acudir a la fiscalia de menors.

"Me l’han matat"

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Dolor impune va néixer el novembre del 2021, quan es va celebrar a Barcelona la primera manifestació de famílies amb fills que es van suïcidar per bullying. Chicano va demanar als pares de la Kira, la Laura i l’Ilan que mostressin la seva lluita i obrissin el seu cor davant les càmeres per narrar-ho tot: des del naixement i la infància dels seus fills. Especialment dolorós és veure els pares recordar la mort dels fills i com van trobar els seus cossos. "Això no ha sigut un accident, me l’han matat. L’han abordat sense parar durant cinc anys i l’han destruït", diu, entre llàgrimes, la mare de l’Ilan.

Des d’un punt de vista penal, és molt difícil provar judicialment el calvari del bullying perquè la víctima ja no hi és per poder-ho explicar. De fet, el 2023, l’Audiència de Barcelona va arxivar el suïcidi de Kira López després de no veure assetjament escolar. El seu pare i la seva mare, no obstant, continuen lluitant perquè es reconeguin les presumptes violències que va patir la seva filla. A més, han recollit ja més de 256.000 firmes perquè el Parlament espanyol debati i aprovi, per fi, una llei específica contra el bullying.