Les àrees protegides augmenten l’abundànciade peixos

Un estudi elaborat per un grup de científics ha demostrat que les Àrees Marines Protegides són una eina que realment funciona per a la recuperació de zones en declivi i aconsegueixen augmentar tant la varietat com la quantitat de peixos. És més, aquesta millora es produeix fins i tot en situacions d’onades de calor marines, quan les esmentades àrees protegides resisteixen molt millor aquests fenòmens derivats del canvi climàtic.

L’estudi, liderat pel professor Lisandro Benedetti-Cecchi, de la Universitat de Pisa (Itàlia), i en el qual participen equips d’Itàlia, Espanya, Portugal, el Canadà, els Estats Units i Austràlia, aporta noves dades sobre els efectes globals de les àrees marines protegides (AMP). L’investigador de la Universitat de Múrcia (UMU) José Antonio Garcia Charton ha participat en l’esmentat estudi.

Notícies relacionades

Mor un auxiliar forestal que treballava en l’extinció de l’incendi de Paüls després de caure 20 metres

Catalunya comptarà amb 109 unitats judicials noves, de les quals 34 són prioritàries

La recerca mostra evidències sòlides que aquestes àrees exerceixen un paper "crucial" en la mitigació dels impactes adversos de les onades de calor marines a escala mundial, segons van informar fonts de la institució docent en un comunicat. A través de la recopilació de dades de 357 àrees marines protegides i 747 àrees no protegides a 50 ecoregions marines de tot el món, l’equip de recerca ha aconseguit una visió integral de la influència que tenen aquestes àrees sobre la biodiversitat en el context del canvi climàtic.

"Els resultats de l’estudi demostren que les àrees marines protegides no únicament contribueixen que hi hagi més diversitat, abundància i biomassa de peixos, tal com hem pogut establir en multitud de recerques anteriors al voltant del globus, i en especial al Mediterrani, sinó que també juguen un paper crucial en la capacitat adaptativa dels ecosistemes marins davant els canvis ambientals induïts pel canvi climàtic", ha explicat el professor García Charton.