"L’amor no pagafactures ni cotitza"

Aquestes mares havien fet un esforç titànic per poder sortir al carrer i alçar la veu i estaven decidides a no tornar a casa fins a parlar amb ella. Són cuidadores els set dies de la setmana, els 365 dies de l’any durant tota la vida dels seus fills amb discapacitat i grans dependents; una situació que s’està carregant la seva salut física i mental. "Estem cansades de ser invisibilitzades i som aquí per dir prou", resumien.

"Som aquí pels drets dels nostres fills i filles, però també pels nostres", van reivindicar a la biblioteca de la seu, on van esperar la consellera decidides a no retrocedir i que quedés clar que "les cures són agenda feminista", i que que aquestes recaiguin principalment en les dones és també fruit de segles de patriarcat.

"Hi ha dones que han vingut des de l’altra punta de Catalunya. No podem més, volem compromisos. D’empatia no vivim, no volem més copets a l’esquena", insistia. El seu eslògan era ben clar: "L’amor no paga factures ni cotitza".

Cadena d’invisibilitats

"És una cadena d’invisibilitats. Els nostres fills són invisibles i això ens fa a nosaltres, les seves cuidadores, també invisibles. Es tracta de cures i de càrrega mental, hem de ser a l’agenda de Feminismes. En la de Drets Socials hi ha els nostres fills, però ¿i nosaltres? ¿On quedem? S’aprofiten de l’amor que sentim pels nostres fills. Saben que els cuidarem passi el que passi, però la situació és insostenible", van relatar.

Notícies relacionades

"Ens estan enfrontant"

Piera surt al carrer i apel·la a preservar la "convivència" entre les comunitats

La secretària de Feminismes, Montserrat Pineda, que sí que va acudir a la tancada, es va comprometre a primera hora de la tarda a agendar una reunió en poques setmanes amb la consellera i a estudiar les seves demandes, totes reconegudes en la legislació. "Les lleis hi són, falta aplicar-les", van explicar les dones, que no es van conformar amb les paraules de Pineda i van insistir que volien parlar amb la consellera. "Que no vingui ella és el reflex de la nostra invisibilització", deien. I tan ferma era la seva postura que finalment van arrencar una primera trobada amb Verge i una reunió, ja formal, el 2 d’abril.

Entre la llista de reivindicacions del sindicat de mares, coses tan senzilles com una finestreta única – "ens passem la vida fent tràmits per als nostres fills"– o la revisió d’ofici de les reduccions del grau de dependència dels fills al complir els 18. "Nosaltres ho anomenem el miracle de la Moreneta: a l’arribar als 18, els nostres fills milloren de cop", ironitzen fent referència a la retallada de la prestació que pateixen a l’arribar a aquesta edat.