Les víctimes d’abusos demanen una llei per cobrar indemnitzacions

Els rostres més visibles de la pederàstia a l’Església catalana –com Miguel Hurtado, Alejandro Palomas o Manuel Barbero– han enviat una carta a les diputades que integren la comissió sobre els abusos a l’Església per demanar-los que moguin una altra vegada fitxa i "enviïn un missatge contundent: qui traumatitza ha de pagar", segons el text de la carta a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Reforma del Codi Civil

La diferència amb la llei d’imprescriptibilitat en l’àmbit penal és que el Parlament té plenes competències per reformar el Codi Civil, per la qual cosa el Congrés no hauria de ratificar el canvi. I la modificació pot ser retroactiva i beneficiar els que ja han fet el pas de denunciar els seus violadors i no han rebut cap reparació econòmica.

Com Hurtado, primer denunciant del cas Montserrat, que recentment ha comprovat com l’abadia rebutja pagar-li una indemnització de 150.000 euros perquè considera que la responsabilitat civil pels greus abusos sexuals que va patir entre 1988 i 1999, per part del finat Andreu Soler, fundador i responsable del moviment escolta del monestir i al qual han denunciat més víctimes, està prescrita. I com ell, la majoria de les víctimes no han rebut cap compensació econòmica, a causa de les dificultats legals i la reticència de l’Església.

En l’àmbit penal, els curts terminis de prescripció impedeixen a les víctimes que denuncien en la seva maduresa, perquè necessiten aquell temps per processar el que els va passar i estabilitzar les seves seqüeles, obtenir una reparació, a través de la condemna del seu agressor o a través d’una indemnització econòmica derivada del delicte. D’aquí ve la lluita de les víctimes per aconseguir la imprescriptibilitat dels delictes sexuals més greus, que si s’aprova només serviria en el futur, per als nens que pateixin violacions una vegada la norma es publiqui al BOE.

I en l’àmbit civil el termini de prescripció és de tan sols un any al Codi Civil espanyol i de tres al català, amb la dificultat afegida que no hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem sobre quan comença a comptar el termini.

Les seqüeles del trauma

En els accidents de trànsit, per exemple, sí que hi ha jurisprudència que indica que comença quan s’estabilitzen les seqüeles, que sol coincidir amb la data d’alta mèdica. No obstant, a causa de la falta de denúncies d’abusos sexuals en la jurisdicció civil, els tribunals no han clarificat quan s’entén que s’han estabilitzat les seqüeles del trauma. Per tant, els supervivents desconeixen, abans de presentar la demanda, si el jutge considerarà o no el cas prescrit i els condemnarà a pagar les costes, cosa que suposa una barrera a l’hora de demanar una indemnització als tribunals.

A tot això s’hi afegeix que la jerarquia catòlica ha creat un "injust i arbitrari sistema d’indemnització, en què el dret fonamental de les víctimes a la reparació depèn de la loteria del codi postal, segons denuncien els activistes a la carta enviada als diputats. Així, hi ha institucions com els maristes que sí que han decidit reparar les víctimes, tot i que el cas hagi prescrit o l’agressor hagi mort. Mentre d’altres, com l’abadia, s’hi neguen.

Els activistes catalans ja han presentat un esborrany legal d’imprescriptibilitat civil, amb caràcter retroactiu, a la comissió que investiga la pederàstia a l’Església.

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

Al seu torn, la Conferència Episcopal ha anunciat que crearà una comissió d’arbitratge per estudiar, una a una, les demandes d’indemnització, amb la intenció d’abonar-les fins i tot quan el cas hagi prescrit. Però encara s’ha de veure l’abast d’aquesta promesa, les quanties i, en el cas que es porti a terme, només beneficiaria les víctimes de la pederàstia a l’Església, no altres activitats com esportives, extraescolars o de l’àmbit familiar.

Davant d’això, els activistes catalans no només demanen al Parlament que mogui fitxa, sinó que ja li han presentat un esborrany legal d’imprescriptibilitat civil, amb caràcter retroactiu.