La ciutat més infidel d’Espanya és a Catalunya... i la segona i tercera, també

Hi ha cites que mai fallen i aquesta n’és una: quan arriba l’estiu, la plataforma de cites extramatrimonials Ashley Madison publica el seu famós mapa de les ciutats d’Espanya amb més persones infidels. La xarxa social de parelles assenyala en el mapa 20 localitats distribuïdes per la península Ibèrica. Aquest any, Catalunya se situa al primer lloc del rànquing: tres ciutats catalanes són entre les cinc més deslleials.

«És clar que el moviment no monògam està arrasant a Espanya cada vegada més, tant per a una relació acordada com per a una relació secreta. Els espanyols, i en particular els catalans, busquen més del que ofereix la monogàmia tradicional», afirma Christoph Kraemer, director europeu d’Ashley Madison.

La plataforma creua dues dades per aconseguir les ciutats amb més aventures amoroses: el nombre de persones infidels registrades en l’aplicació en relació amb la població total de cada lloc. D’aquesta manera, el mapa mostra com Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més relacions polígames.

A més, per primera vegada, el podi d’aquest any està format exclusivament per ciutats catalanes. La més infidel és Manresa, i la segueixen Girona i Barcelona, seguides de Lleó, Toledo, Granada i Lleida, entre d’altres.

La llista completa està formada per Manresa, Girona, Barcelona, Lleó, Toledo, Granada, Lleida, Marbella, Madrid, Sabadell, Lugo, Santiago de Compostel·la, València, Màlaga, Salamanca, Tarragona, Fuengirola, Sant Boi de Llobregat, Castelló de la Plana i Sant Sebastià.

Notícies relacionades

Europa avala que els joves de 17 anys puguin conduir a la UE acompanyats d'un adult amb experiència

Més de 27.000 alumnes van arribar l’any passat a Catalunya amb el curs ja començat

En un comunicat, Ashley Madison assegura que mai havien vist una concentració tan alta d’infidels a cap altre país del món. També planteja a Manresa que utilitzi aquest distintiu com a reclam.

Per a l’elaboració dels rànquings, la plataforma creua les noves inscripcions anuals que rep amb el nombre d’habitants del padró municipal.