L’ampliació a 20 setmanes de les baixes per naixement, en suspens

Aquestes són les claus de la llei aprovada ahir i de les mesures que podrien incorporar-se al Congrés.

DIVERSITAT FAMILIAR.

La llei reconeix i dona protecció jurídica a tots els tipus de família, a fi de garantir la igualtat de drets. En aquest context, la norma crea un marc de reconeixement específic per a les famílies LGTBI, per a les que tinguin algun membre amb discapacitat, per a les de parts múltiples, per a les reconstituïdes, adoptives o acollidores.

PARELLES DE FET.

La norma culmina l’equiparació dels drets entre els matrimonis i les parelles de fet ja iniciada. Al reial decret del juny del 2023, es va aprovar que les segones puguin gaudir de 15 dies de permís després del registre i el 2021 es va reformar la pensió de viudetat per igualar parelles de fet i matrimonis. I en llei de famílies s’introdueixen altres equiparacions i la creació d’un registre estatal.

FAMÍLIES NOMBROSES: CANVI DE NOM.

La llei crea un paraigua denominat famílies amb més necessitats de suport a la criança que engloba les famílies nombroses i altres, com les unitats monoparentals amb dos fills o les llars amb dos fills i que un membre tingui una discapacitat. Totes elles gaudiran dels beneficis socials i fiscals que tenen ara les llars amb més de tres fills. Però els representants d’aquest col·lectiu demanen tornar al terme famílies nombroses una mica al que està disposat el Ministeri de Drets Socials, impulsor de la llei, si algun grup posa èmfasi en aquest assumpte en la negociació parlamentària. La llei reconeix com a famílies nombroses de categoria especial aquelles amb 4 fills (ara és amb 5) i amb tres fills en famílies de rendes baixes. A més, en cas de divorci amb custòdia compartida el títol de família nombrosa el podran ostentar els dos progenitors.

FAMÍLIES MONOPARENTALS.

La llei crea el títol de famílies monoparentals, que dona dret gratuït a 16 setmanes d’escolarització en escoles bressol i "accés prioritari" a vivenda pública i ajudes. Però els beneficis amb què compten les famílies nombroses en deduccions, transport, entrades, beques... només seran per a les famílies monoparentals amb dos fills, una mesura que aquest col·lectiu considera "insuficient" ja que deixa fora el 70% de les llars amb un sol progenitor –i que només tenen un fill–.

ELS PERMISOS.

El juny passat es van aprovar els tres permisos inclosos en l’avantprojecte i destinats a afavorir la conciliació perquè s’acabava la legislatura i era una exigència europea que el Govern va complir amb retard. Un dona dret a absentar-se fins a quatre dies a causa de força major; el segon, a cinc dies per accident o malaltia greu d’un familiar i el tercer és un permís parental de fins a vuit setmanes, no retribuït. L’anterior ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Podem), va lluitar perquè fos retribuït, però no ho va aconseguir. L’ara ministre, Pablo Bustinduy (Sumar), s’ha compromès almenys a finançar quatre de les vuit setmanes, abans de l’agost vinent. És una de les mesures incloses en l’acord de coalició que Sumar ha incorporat a la negociació dels pressupostos del 2024. Una altra d’elles és l’ampliació a 20 setmanes del permís per naixement, que ara per als dos progenitors és de 16 setmanes. Cal veure si aconsegueix algun dels seus propòsits, ja que Podem no ho va aconseguir en la legislatura anterior.

RENDA PER CRIANÇA.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Drets Socials defensa impulsar una "renda de criança universal" per a totes les famílies amb fills fins als 18 anys. De moment, mitjançant les deduccions per maternitat per a mares treballadores –el xec nadó de 100 euros– i l’ampliació de l’ingrés mínim vital, en la legislatura passada es va aconseguir que entorn del 95% de les famílies amb fills de 0 a 3 anys rebin algun tipus de prestació. I Bustinduy intentarà ampliar les ajudes per arribar a totes les famílies amb nens fins a 6 anys.

n