Transformació del paisatge i rècord de vegetació morta

Anna Sanitjas, directora general de Boscos a la Conselleria d’Acció Climàtica, utilitza la metàfora de la pandèmia perquè s’entengui com de malmesos estan els ecosistemes forestals: "És una tragèdia de gran magnitud. Durant els pitjors moments de la covid, el primer era enterrar els morts com era degut. Després, curar els malalts. I després, vacunar els sans. Amb els arbres cal seguir un procés similar".

No hi ha xifres, però amb un cop d’ull al paisatge n’hi ha prou. "No podem retirar tots els arbres. Ho fem quan l’acumulació de fusta morta està a prop de zones habitades, on podrien caure o provocar incendis", detalla. Un exemple recent és la tala d’arbres morts a Collserola. Respecte a la cura i la vacuna, Sanitjas parla de fer gestió forestal per fer viables aquests boscos. "Entrem en un escenari desconegut, perquè les dades que tenim en el dia d’avui no les havíem vist mai", adverteix.

Un dels reptes que la Generalitat i les empreses tenen, assegura Sanitjas, és treure profit econòmic de la retirada d’arbres morts: "Estan augmentant el nombre d’empreses que es dediquen a la fusta contralaminada (CLT), una cosa que pot ajudar a facilitar aquests processos".

Entitats científiques com el CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) i la CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya) corroboren el que detalla Sanitjas. "Hi ha zones afectades a tot arreu, no només en els punts més mediterranis. Al Montseny o la Catalunya Central estem observant un decaïment inèdit en arbustos com la genista", explica Míriam Piqué, de la CTFC.

"En molts casos, estàvem convençuts que aquest decaïment típic del nostre paisatge quan plou poc seria passatger. Però ara, tenim dubtes de si alguns arbres es recuperaran. A la zona de les muntanyes de Prades ja vam veure com els pins rojos morien en massa", explica. En molts casos, la sequera agreuja els problemes causats per plagues o fongs.

Josep Maria Espelta, investigador del CREAF, posa en context l’actual moment històric: "Estem vivint la tercera gran transformació del paisatge a Catalunya. La primera la va causar la plaga de la fil·loxera. La segona, l’abandonament rural dels anys 50 i 60. I l’estat actual dels boscos suposa un nou canvi de paradigma que hem de gestionar, entendre i comunicar". "Sorprèn veure tants arbres morts. El paisatge equival al dels incendis de 1994. Amb la diferència que ara està provocat per la sequera i no per les flames", afirma.

Notícies relacionades

Ens han de preocupar els constants terratrèmols al sud de València i Alacant?

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

Funció ecològica

Considera que una pertorbació com una crisi hídrica actua com una oportunitat per disposar de boscos més adaptats al canvi climàtic: "Certes espècies d’arbres desapareixeran de zones on els costava sobreviure, per exemple en zones interiors on els arbres no tenen ni el respir de la humitat procedent del mar". Avisa que no es pot pretendre retirar tots els arbres morts. "En zones on no hi ha risc per a la població no és necessari actuar. Aquesta fusta morta pot tenir una funció ecològica essencial", diu.