Teràpia innovadora per a una malalta en pal·liatius

Quan li van diagnosticar un tumor al pulmó li van donar quatre mesos de vida. Ja han passat vuit anys, ha superat 117 sessions de químio i ha provat tota mena de teràpies convencionals i experimentals.

Teràpia innovadora per a una malalta en pal·liatius

Patricia Martín

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Fa anys que Inma Escriche, una de les pacients de càncer més actives a les xarxes socials, demostra que és un miracle errant i, de nou, la seva situació torna a posar de manifest que la investigació contra aquesta malaltia està donant fruits. Al diagnosticar-li càncer de pulmó, als 45 anys, li van donar tan sols quatre mesos de vida, ja que el tumor estava estès. Però han passat vuit anys i just quan els tractaments i les possibilitats s’esgotaven i Inma tenia clar que el nadal passat eren "les últimes", els metges han trobat una nova teràpia que li ha tornat "l’esperança".

Després de 117 sessions de quimioteràpia i després d’haver sigut derivada a cures pal·liatives, ja que mèdicament poc més es podia fer per la seva vida, el seu oncòleg, el doctor Manuel Dómine, li ha donat la millor notícia possible: el seu càncer ha canviat i existeix una teràpia dirigida a bloquejar l’esmentada mutació. És freqüent que els tumors canviïn, sobretot com a resposta als tractaments. Però en el seu cas, havien estudiat en tres ocasions la biologia i l’ADN de les seves cèl·lules cancerígenes i sense èxit: no presentaven una diana amb la qual fer servir una teràpia personalitzada, de les quals s’estan obrint pas amb èxit davant el càncer.

Medicament nou

Però la situació ha fet un gir de 180 graus. Des de desembre li han fet sis biòpsies diferents perquè l’equip mèdic de la Fundació Jiménez Díaz "no ha cessat en el seu intent de provar de tot" per allargar-li la vida. I en l’última biòpsia, per a sorpresa de tots, han descobert que té el gen Ros 1+. I just aquest gener passat Sanitat ha donat llum verda al finançament d’un medicament dirigit al càncer de pulmó que presenta aquest gen.

És tan nou que acaba d’arribar als hospitals, per això la Inma ha començat el tractament aquesta mateixa setmana. És ben conscient que en l’assaig clínic sobre el fàrmac només han participat 21 pacients, ja que és una mutació rara en càncer de pulmó, i ha tingut èxit en un 67%. Per això encara és una incògnita com funcionarà a la pràctica clínica a més escala, però Inma té "l’esperança" que en ella doni resultats.

Altres teràpies experimentals que ha provat han aconseguit vèncer aquest funest diagnòstic que només viuria quatre mesos i aquesta innovació podria també allargar-li la vida. De moment, per a ella és suficient. El dia d’abans de rebre la notícia de la mutació va sentir com la seva filla li comentava a les seves amigues que aquest any "seria el pitjor" perquè anava a "perdre la seva mare". A casa seva, tots s’havien fet a la idea. Per això, si aquest medicament li "dona dos anys més", almenys ja li "permet pensar en futur". I cal tenir en compte que en aquest temps, al ritme que avança la investigació contra el càncer, potser hi hagi una nova innovació que permeti tornar a frenar que avanci.

El greu deteriorament

Notícies relacionades

El nou diagnòstic arriba quan la Inma ja està molt deteriorada. Després de rebre cinc línies de tractaments diferents, una cosa poc habitual en altres pacients ja que o bé moren abans, o bé tenen tants efectes secundaris que s’interromp el tractament, l’últim fàrmac, en forma de quimioteràpia agressiva, ha sigut com "una bomba atòmica". "Se’l posen als pacients que no tenen cap altre remei i hi ha gent que aguanta dos o tres sessions i jo he aguantat les sis", explica. Però pel camí li han hagut de posar una vàlvula per expulsar el líquid que se li acumula a l’abdomen i sent un "esgotament extrem".

"Em costa parlar, escriure, he perdut la psicomotricitat fina i fa gairebé dos mesos que soc al llit però fins a l’últim dia el vull viure i disfrutar. Fa set anys que estic preparada espiritualment i mentalment per morir però sento molta pena pels que deixo. Vull seguir aquí", explica, amb una força que sorprèn, després d’estar innombrables vegades a punt de la mort i de passar per tractaments molt durs i dolorosos, amb uns efectes secundaris devastadors.