"El millor premi va ser curar-me de tuberculosi"

Ila Zaion, que diu ser cosí del barcelonista Ansu Fati, va ser tractat al centre especialitzat Serveis Clínics, on també s’ofereix atenció social. «Jo vaig entrar a l’hospital sent un rodamon i em van tractar com a un milionari», assegura aquest guineà de 52 anys.

"El millor premi va ser curar-me de tuberculosi"

B. P.

2
Es llegeix en minuts
B. P.

"Jo vaig entrar a l’hospital sent un rodamon i em van tractar com a un milionari". Ho explica, agraït, Ila Zaion, de 52 anys i natural de Guinea Bissau (Àfrica occidental). Una vegada i una altra les seves paraules expressen la gratitud que sent cap a la sanitat pública de Catalunya, que el va tractar i curar d’una tuberculosi que al seu país –n’és molt conscient– l’hauria matat.

L’Ila va arribar el 2004 a les illes Canàries després d’un viatge de tres dies en pastera des de Mauritània. Li va costar uns 1.000 euros de l’època i va viatjar amb 58 persones més. Fugia de la guerra civil del seu país, on durant anys va ser conductor del cònsol d’Espanya, que a més era el director de Coca-Cola. Per això sabia espanyol abans d’arribar a Espanya, fa 20 anys.

En les últimes dues dècades va viure entre Portugal i Espanya. Va treballar sempre en llocs de treball precaris, com la construcció. Com a cantautor de reggae que és, també va fer música al carrer. Va ser a mitjans del 2020 quan va arribar a Barcelona, on té família. L’Ila és cosí del jugador del FC Barcelona Ansu Fati. "Em van donar diners, roba de marca i un telèfon. Em van reconèixer com a família", afirma.

L’arribada a Barcelona no va ser una època bona per a l’Ila. El 2022 va estar dormint al ras, a la platja de Badalona, dues setmanes. Recorda el fred, la mala alimentació. Com bevia i fumava llavors. "Un dia vaig començar a tenir febre", recorda l’Ila. Com explica Jesús Ospina, coordinador dels programes d’agents comunitaris de salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), no se sap si l’Ila es va contagiar de tuberculosi a Barcelona o tenia la infecció latent des de petit i aquesta es va manifestar al baixar-li les defenses.

Quan ja no va poder més, va decidir demanar ajuda i va anar a l’Hospital Municipal de Badalona, on va estar un mes i mig ingressat. Els metges li van fer proves, però no sabien què tenia. Plorava al mirar-se al mirall: tenia els ulls enfonsats i la panxa cap endins. El van traslladar al centre sociosanitari El Carme, també a Badalona, i va ser allà on li van dir, el 20 de desembre del 2022, que tenia tuberculosi.

Retard diagnòstic

Notícies relacionades

"Al meu país la gent es mor per això. Aquí em va tractar molt bé la sanitat pública. Va ser el guany més gran que em va donar el meu viatge en pastera", assegura l’Ila. Com explica Ospina, la incidència de tuberculosi és "més alta" entre immigrants i "cada vegada hi ha més casos de persones sense llar". Tot i així, és una malaltia respiratòria que en pot afectar qualsevol. En el cas d’Ila, el retard diagnòstic va empitjorar la seva recuperació.

"Vaig arribar a Serveis Clínics pesant 45 quilos. Era com un nen d’un any: no caminava, no podia amb la meva vida", explica. Allà va viure uns sis mesos fins que li van donar l’alta. "Estic molt agraït al sistema sanitari català i especialment al personal sanitari. Gràcies a ells he salvat la meva vida", conclou. El seu pla de futur és continuar fent música.