Trasplantar un fetge a dues persones elimina la llista d’espera pediàtrica

Si abans els nens havien d’esperar una mitjana de tres o quatre mesos per aquest òrgan, ara esperen "dies o, a tot estirar, setmanes", segons el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. Però, a més de l’impacte en el sistema sanitari, el trasplantament hepàtic split ha reduït la mortalitat dels menors de 17 anys (abans morien el 2% dels que esperaven pel fetge; ara, cap). En paral·lel, aquesta tècnica evita que els pares, com a últim recurs, es vegin obligats a donar un tros del seu propi fetge al fill.

Els hospitals de Bellvitge, la Vall d’Hebron i el Clínic són els encarregats de portar a terme, a Catalunya, el Programa de bipartició hepàtica per a trasplantament ‘split’. Tot i que aquest procediment es va estandarditzar a la sanitat pública catalana, de la mà d’aquests tres centres, el 2012, en els últims sis anys s’ha consolidat la seva implementació, com reflecteix un article científic tot just publicat, que evidencia una reducció de tres mesos de la llista d’espera pediàtrica, sense que això afecti la supervivència del pacient, ni adult ni infantil.

La bipartició hepàtica

"El trasplantament split només s’aplica al fetge. Obeeix a la necessitat de trasplantar receptors petits. Tots els nens que esperen un fetge tenen molt poques possibilitats de trasplantar-se amb un fetge d’un altre nen perquè, com que afortunadament hi ha molt poca mortalitat infantil, hi ha molt pocs donants pediàtrics", explica Ernest Hidalgo, cap de Secció de Cirurgia Hepatobiliopancreática i Trasplantaments de la Vall d’Hebron.

Com a resultat, la majoria de donants de fetge són adults. La invenció de la tècnica de trasplantament split respon a la urgència de trasplantar nens amb òrgans d’adults. Però, per a això, cal "dividir" el fetge, ja que un adult pot pesar fins i tot 10 vegades més que un menor. "Hem après a partir aquest òrgan i crear dues parts funcionals. És a dir, a partir d’un sol fetge creem dos òrgans, un per a un adult i un altre per a un nen, de vegades fins i tot nadons", diu Hidalgo.

D’altra banda, com explica Laura Lladó, cap de la Unitat de Trasplantament Hepàtic de Bellvitge, el fetge, com el ronyó, té una part dreta i una part esquerra. "La part dreta, la gran [que ocupa dos terços del fetge], és per a l’adult. A Bellvitge trasplantem els adults. I l’esquerra, la petita [ocupa un terç del fetge], la compartim amb la Vall d’Hebron perquè trasplanti al nen", assenyala Lladó, que a més puntualitza que el fetge és un òrgan capaç de "créixer" i "regenerar-se".

Nul·la mortalitat

Utilitzar un sol fetge per trasplantar dos pacients ha canviat radicalment la situació dels menors que sobreviuen esperant aquest òrgan. "A Catalunya aquesta tècnica ha reduït uns tres mesos l’espera. Abans la mitjana d’espera eren quatre mesos, ara el temps mitjà són 26 dies, no arriba al mes. També ha baixat la mortalitat infantil, perquè alguns nens, a l’esperar tants mesos, es deterioraven i morien. Abans morien el 2% dels que esperaven; ara, cap", diu Hidalgo.

No obstant, no qualsevol fetge es pot partir en dos. Només s’aplica aquesta tècnica amb els fetges dels donants joves, idealment menors de 50 anys. I, tot i així, la separació no és possible sempre. "Han de ser fetges excepcionalment bons", precisa el cirurgià. Abans d’aquesta tècnica, eren els mateixos pares els que donaven una part del seu fetge als seus fills perquè poguessin viure, amb els costos sanitaris i cures associats.

La Vall d’Hebron fa anualment entre 10 i 15 trasplantaments hepàtics split: dos terços dels trasplantaments pediàtrics del centre són amb aquesta tècnica. El terç restant són amb òrgans de menors morts. "I ja fa dos anys que no fem cap trasplantament hepàtic amb donant viu: cap pare ha hagut de donar part del seu òrgan al fill". A més, els nens que viuen amb un tros de fetge trasplantat fan vida "absolutament normal".

Impuls des del 2018

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

La primera vegada que al món es va portar a terme aquesta tècnica va ser el 1988. A Catalunya es va realitzar per primera vegada el 1992, a la Vall d’Hebron. El 2012 es va generar un document de consens i els tres hospitals catalans que trasplanten es van posar d’acord per "estandarditzar" aquest procés.

No obstant, no va ser fins al 2018 quan van començar a fer-se trasplantaments hepàtics split de manera més regular. En l’àmbit estatal, el 2019 l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) va escriure un document de consens per a tots els centres trasplantadors d’Espanya.