Trucs sense evidència científica a TikTok

"Són nens amb pells perfectament normals i que, per posar-se cremes nutritives, grasses, pateixen l’aparició d’acné", afirma Anna López, dermatòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). "Arran de la covid, hi ha hagut un auge de l’ús de les xarxes socials: s’han convertit en el que no hauria de ser: un lloc de consulta quan es té un dubte cosmètic", afegeix.

Els menors que estan arribant a les consultes de dermatologia, a més, utilitzen paraules que senten les influencers. "Parlen de rutines de cura de pell. Hi ha un excés d’ús de productes que no necessiten per a res i una preocupació excessiva per l’aspecte físic", assenyala López.

"Ens preocupa perquè és una falta d’acceptació de com és cadascú i es pot caure en la dismorfofòbia", destaca amb referència a un trastorn que fa que la persona que el té cregui que un petit defecte físic és una cosa molt més greu o fins i tot arribi a imaginar-se’l. "El filtre d’Instagram està molt bé, però una crema no farà que ens assemblem a aquest filtre", reflexiona aquesta dermatòloga.

Dietes sense gluten

A més, a la seva consulta també arriben adolescents que segueixen dietes sense gluten o que han disminuït els sucres i els greixos (sense prèvia consulta al metge de capçalera) perquè han llegit que això és bo per a la pell. "A un adolescent sa no se li ha de limitar cap aliment. Fer-ho pel seu compte, a més, té riscos", afirma, taxatiu, López.

L’especialista assegura que moltes vegades fan aquestes coses, simplement, perquè ho han sentit a algun amic o conegut o l’hi han recomanat en xats.

"La majoria de les vegades no hi ha cap evidència científica que això vagi bé. Hi ha una obsessió amb el tema de la pell, com una forma de pressió estètica. Un interès excessiu per voler ser perfectes", reflexiona.

Trastorns

Aquestes adolescents que pel seu compte decideixen deixar el gluten (una proteïna que només és perillosa per als celíacs), baixar els sucres i els greixos consumits, no sempre tenen un trastorn de la conducta alimentària (TCA). En els casos en què no pateixen una anorèxia o una bulímia, els dermatòlegs intenten explicar-los la veritat: que no hi ha cap evidència que hagin de restringir aquests aliments en el seu dia a dia.

Notícies relacionades

Una amenaça per a la dieta mediterrània

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Anna López considera que aquest "canvi d’interessos" en nens i adolescents ve "probablement" induït per l’ús massiu de les xarxes socials.

"No podem dir que estan tots malalts, ni de bon tros. Però crec que hi ha un canvi radical en els seus interessos, i en concret un interès molt focalitzat cap a l’estètica", acaba assenyalant la dermatòloga.