Ajudes per a les científiques mares

Un terç de les dones científiques abandona la seva carrera a temps complet després de tenir el seu primer fill. I gairebé la meitat afirma que rep menys ofertes laborals, així com menys oportunitats per progressar en els seus àmbits, que abans de la maternitat. Fa temps que les professionals de la ciència denuncien la gran quantitat de traves socials i laborals que pateixen arran de la maternitat i com això, finalment, les acaba expulsant de la ciència. Per intentar frenar aquesta pèrdua de talent i garantir la igualtat als laboratoris, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, Catalunya crearà ajudes per impulsar la carrera de joves mares científiques.

Aquest pla neix en el marc de l’estratègia de gènere de la Llei de la Ciència de Catalunya. Aquesta normativa, aprovada el gener del 2023, preveu desplegar una sèrie d’accions específiques per "promoure la paritat entre dones i homes" en l’àmbit científic així com per "incorporar la perspectiva de gènere a la producció de coneixement acadèmic".

Fa mesos que els tècnics de diferents departaments implicats treballen per dissenyar mesures que recullin les reivindicacions i demandes que fa anys que les dones científiques posen sobre la taula. Fonts pròximes a aquestes taules de treball expliquen que, de moment, ja s’han pactat una desena d’accions concretes per impulsar la carrera de les dones científiques que treballin en l’àmbit català.

Estratègia de gènere

Segons ha pogut saber aquest diari, els detalls d’aquesta estratègia de gènere, així com l’assignació pressupostària proposada per a l’aplicació de cada mesura, s’anunciaran en els pròxims mesos. Llavors també es detallarà el calendari de desplegament definitiu dels diferents punts del pla i, entre d’altres, com i quan es publicarà aquesta nova línia d’ajudes per donar estabilitat a la carrera de joves mares científiques que treballin en els centres d’investigació catalans.

En aquesta mateixa línia, també es revisaran els criteris d’avaluació de les convocatòries de beques per "tenir en compte les aturades professionals derivades de la maternitat i de les cures de les persones dependents".

La lluita de les mares científiques per aconseguir mesures que afavoreixin la conciliació i, sobretot, per reivindicar el seu espai en el sistema acadèmic fa anys que protagonitza les reivindicacions del col·lectiu en dates com el Dia internacional de les Dones i les Nena en la Ciència que se celebra cada any el dia 11 de febrer.

Una reivindicació va començar a cobrar especial importància sobretot arran de la pandèmia de covid-19, quan es va observar com les dones científiques havien de lidiar amb la doble càrrega de l’exigència professional i les tasques de cura dels fills i de la llar. Tal com expliquen moltes investigadores, aquest fenomen va acabar llastant la carrera de moltes i, en alguns casos, fins i tot hi va haver científiques que es van veure obligades a abandonar la seva feina per la impossibilitat d’arribar a tot.

Un estudi elaborat per la plataforma internacional Mothers in Science, en què es recullen opinions de gairebé 10.000 professionals de 128 països, mostra fins a quin punt la maternitat suposa una bretxa per a les científiques. Els registres apunten que les investigadores tenen menys fills que les professionals d’altres sectors. Gran part de les científiques reconeixen que estan "retardant o frenant" la possibilitat de tenir fills per poder continuar endavant amb les seves carreres. I gairebé dos terços de les professionals que són mares afirmen que tenir un fill ha afectat negativament la seva carrera. En la immensa majoria dels casos, les afectades assenyalen que és degut a la falta de mesures de conciliació efectives que permetin poder compaginar la feina i la maternitat. O per l’absència d’ajudes per donar estabilitat a les carreres de les mares científiques.

L’expulsió de les mares científiques del sistema no únicament suposa un problema per a les dones sinó que, tal com argumenten moltes professionals, també es tradueix en una gran pèrdua de talent per a la ciència.

Punt d’inflexió

Així ho van explicar cinc científiques catalanes de primer nivell en una entrevista amb EL PERIÓDICO: Marta Mas, Teresa Puig, Neus Sabaté, Carme Torras i Silvia Valenzuela. Així, totes aquestes investigadores, que destaquen entre les més reconegudes dels seus respectius àmbits, argumenten que la maternitat continua sent un gran punt d’inflexió per a la carrera de les dones científiques. Sobretot perquè, en molts casos, les investigadores no se senten capaces de lidiar amb l’exigència d’una carrera científica alhora que queden exposades a la pressió social que comporta ser mare. I moltes acaben abandonant els laboratoris davant aquesta disjuntiva.

"Els primers passos al món de la investigació coincideixen en molts casos amb el despertar del rellotge biològic. I és allà quan per primera vegada et comences a plantejar si pots continuar estant a l’altura de tot", assenyala Neus Sabaté, de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM, CSIC).

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

"El problema és que actualment hi ha tanta competitivitat al món de la investigació que com a dona et fa por parar per si després no pots recuperar el ritme", assenyala, en aquesta mateixa línia, Carme Torras, de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona (CSIC-UPC).

"Encara hi ha gent que creu que la realització de les dones tan sols passa per ser mares i que l’aspecte professional ha de ser una cosa secundària a la cura dels fills. I això no és així. Hem de poder ser científiques i mares", afirma Marta Mas, de l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).