Gairebé el 70% dels joves se senten o s’han sentit sols

Tot i que en l’imaginari col·lectiu les persones que pateixen soledat no desitjada són més grans de 65 anys, jubilats que amb prou feines tenen relacions socials o familiars, també els joves poden patir aquest problema. El primer estudi específic sobre el fenomen en persones d’entre 16 i 29 anys indica que gairebé el 70% (el 69%) s’ha sentit sol en algun moment de la seva vida i quatre de cada 10 pateixen aquest problema en el moment actual. D’ells, el 75% pateix aïllament des de fa més d’un any i gairebé la meitat des de fa tres anys, amb "freqüència", sobretot a les nits.

La investigació sociològica, portada a terme per SoledadES, l’Observatori de Soledat no Desitjada de la Fundació ONCE i Ajuda en Acció, posa de manifest que la soledat juvenil afecta més les dones (tres de cada 10 davant dos de cada 10 homes) i arriba al seu valor màxim en les franges centrals de la joventut, entre els 22 i els 27 anys. L’estudi s’ha portat a terme amb 1.800 entrevistes telefòniques i l’objectiu és conèixer la incidència de la soledat en la joventut espanyola i indagar en les possibles causes.

Referent a això, crida l’atenció que la investigació mostra que la pandèmia no és una de les causes desencadenants per a gairebé el 80% dels joves que diuen sentir-se sols. Les causes tenen més a veure amb l’atur, el risc o la situació de pobresa, l’assetjament escolar o laboral, la mala salut, l’origen migrant o l’orientació LGTBI. De fet, la prevalença en llars amb dificultats econòmiques és gairebé el doble; igual com entre les persones que han patit assetjament escolar o laboral (el 58,1% davant el 32,1%). A més, el baix rendiment acadèmic és un factor que té molta o bastanta influència en la soledat, segons el 57,1% dels que la pateixen, així com els problemes de salut mental, l’ansietat, la depressió o la baixa autoestima. En la mateixa línia, els immigrants o el col·lectiu LGTBI tenen taxes més altes.

Els autors de l’estudi destaquen que la relació d’algunes d’aquestes variables amb la soledat és unidireccional. Per exemple, l’orientació sexual o l’origen generen més possibilitat d’aïllament, però aquest no pot canviar la situació. En canvi, altres variables són bidireccionals, és a dir, les malalties o malalties mentals generen més soledat i a la inversa, la soledat agreuja els problemes de salut mental.

Així mateix, la investigació desmunta alguns mites. Per exemple, els joves que resideixen en municipis de mida mitjana (entre 50.000 i 500.000 habitants) pateixen més soledat que els que viuen en pobles o grans urbs. I tot i que la dificultat per adquirir una vivenda és un dels principals problemes d’aquest col·lectiu, la prevalença en persones que viuen en un pis compartit o a la seva pròpia vivenda és més gran que entre els que viuen amb els seus pares.

Ús de les xarxes socials

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

D’altra banda, l’ús de xarxes socials és similar entre els joves que se senten sols i els que no. El que canvia són les relacions presencials. La prevalença de soledat augmenta en aquells que tenen menys relacions presencials. Referent a això, comptar amb persones que poden ajudar no és el més rellevant, ja que la majoria de joves que pateixen aïllament diuen que compten amb persones al seu voltant que els poden ajudar. El més important són les relacions d’amistat. Els llaços familiars, en l’entorn de treball o dels estudis, són menys importants que els amics a l’hora de patir o no soledat.

Tenint en compte les dades, l’informe porta a terme una sèrie de recomanacions per prevenir, detectar i intervenir davant la soledat no desitjada. Els autors advoquen per impulsar escoles inclusives que contemplin l’educació emocional; protegir la salut mental; fomentar la participació juvenil i les relacions socials mitjançant l’oci saludable; desenvolupar serveis d’atenció juvenil orientats a reduir la soledat; reforçar les polítiques educatives, d’ocupació i d’inclusió social, i impulsar accions per reduir la soledat a través de les universitats.