El Besòs, la futura aixeta de Barcelona

Si tanques l’enquadrament, és gairebé impossible determinar on ets. Davant tens una petita llacuna mediterrània d’aigua dolça, amb una població més que decent de tortugues de rierol, un rèptil autòcton en declivi. Darrere, un petit sender embassat flanquejat pels ulls en alerta dels conills de bosc. Per saber que ets a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) has d’aixecar el cap i mirar cap amunt: el pont de la B20 i les cases de Singuerlín no deixen lloc a cap dubte.

Aquesta imatge bucòlica en ple llit fluvial del Besòs és possible gràcies al projecte de renaturalització que l’ajuntament va posar en marxa fa temps. No fa ni un any que es van presentar les tres llacunes artificials (tancades al públic excepte per a visites educatives) que confinen amb el riu. Però en aquests mesos, l’estat ecològic d’aquesta zona ja ha millorat de manera considerable.

"No es tracta només de conservar el que hi ha, sinó que hem aplicat solucions basades en la natura per fer realitat el rewilding [resilvestració]", detalla Tomás Carrión, director de Medi Ambient en el consistori colomenc. Carrión admet que afronten un repte majúscul: aconseguir que el Besòs recuperi l’ecosistema fluvial i el bosc de ribera que existien al segle XIX són paraules majors. "Però ¿qui imaginava que les gavines, els ànecs de bosc, les polles d’aigua, les xivitones i els corbs marins serien habituals en aquest riu?", reflexiona el biòleg.

Aquests dies, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha plantejat accelerar la construcció d’infraestructures que permetin potabilitzar l’aigua del Besòs. Aquesta intenció no es podria ni suggerir sense els canvis que ha experimentat aquest riu en els últims anys. Tanmateix, Santa Coloma ha anat encara més lluny de l’esperat i ha creat un autèntic refugi de biodiversitat que contrasta de manera radical amb els temps del "riu mort", ple d’espuma contaminant.

Qualitat millorable

És cert que l’aigua del riu té marge de millora. Per aquesta raó, les llacunes renaturalitzades reben el recurs de la depuradora de Montcada i Reixac. "L’aigua és de bona qualitat i confiem que aviat serà encara més òptima. Arriba a les basses i després, lentament, es filtra i acaba al riu", precisa Carrión. D’aquesta manera, si el curs del riu patís un abocament contaminant, les llacunes no es veurien afectades.

Tot i així, no descarten que una gran avinguda, després d’un episodi de pluges, connecti les basses artificials amb el riu: "Tenim ganes de veure què passa amb aquest refugi de biodiversitat en cas d’inundació". Els visitants freqüents d’aquesta bassa són sobretot ocells. "Hem detectat més de 80 espècies, algunes de gran valor, com el becadell sord i la boscarla mostatxuda", destaca Carrión.

Els animals conviuen entre la boga, els lliris grocs i els àlbers plantats a la zona. Però també aprofiten el canyís invasor, perquè les seves altes canyes són un gran amagatall protector. L’espai també està freqüentat per diversos mamífers: Juli Mauri, un dels tècnics que treballa en el projecte, assenyala unes petjades recents de senglar.

Però senglars, guineus i conills, de moment, comparteixen l’espai amb gossos domèstics, alguns de deslligats, cosa que suposa un problema per a certes espècies. "En aquest aspecte encara tenim deures per fer, però la gent de Santa Coloma, a través de la feina que fem a les escoles o d’accions com el gran mural amb la fauna del Besòs, cada vegada és més conscient de la importància de la biodiversitat", diu Carrión.

Miracle final

Els pròxims passos seran construir noves llacunes i crear una illa de biodiversitat enmig del riu, camí de Montcada i Reixac. "L’ideal és que el Besòs serveixi com a connector per a les espècies del parc de Can Zam. I, a mitjà termini, es pot convertir en un corredor biològic entre la Serralada de Marina i Collserola. Perquè això passi, es necessitarà la complicitat d’altres ciutats veïnes, com Montcada i Reixac o Sant Adrià de Besòs: "Vistos els resultats de Santa Coloma, estic segur que s’afegiran a la iniciativa". En total, s’hauran invertit gairebé sis milions d’euros en els treballs de renaturalització.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

"L’objectiu és que l’ecosistema acabi funcionant de manera autònoma i que la fauna s’assenti definitivament i es reprodueixi", explica Carrión, que també planteja acabar reintroduint alguna espècie, com per exemple el fartet, un peix mediterrani. Les tres espècies emblema escollides per l’ajuntament són el blauet, per la seva vistositat; l’anguila, per la seva situació d’amenaça, i la llúdria, per les seves exigències ambientals.

Les tres han visitat ja l’ecosistema del Besòs. Algunes, com el blauet, de manera habitual. Però cap d’aquestes s’ha reproduït a la zona. Si aquest petit miracle ecològic s’acaba obrant, serà just a la frontera que separa Barcelona i Santa Coloma, un punt envoltat de ciment on el soroll de fons dels cotxes i els camions és constant. Amb tot, el cant sobtat i explosiu del rossinyol bord de seguida torna a recordar que aquesta zona humida comença a consolidar-se de manera seriosa.