¿Per què se senten els homes joves discriminats?

La primera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la percepció social de la igualtat entre homes i dones ha deixat, com a titular més impactant, que el 44% dels homes creuen que s’ha arribat "tan lluny en la promoció de la igualtat que ara se’ls està discriminant a ells". Tot i que altres dades del sondeig mostren que els avenços cap a la paritat estan assentats i són compartits majoritàriament, aquesta pregunta i el percentatge de resposta ha despertat la polèmica.

Una anàlisi detallada de les dades mostra que la majoria dels homes que pensen així són votants de dreta, però també n’hi ha de partits d’esquerres i que el gruix són joves d’entre 16 i 24 anys. Però, ¿per què estan transcendint especialment en les noves generacions els discursos antifeministes i en què, en concret, se senten discriminats? Quatre especialistes de l’àmbit acadèmic, educatiu i de les organitzacions de dones analitzen per a EL PERIÓDICO aquesta enquesta, les percepcions socials i donen resposta a aquesta pregunta.

En primer lloc, precisa Teo Pardo, professor i educador sexual, que la "promoció de la igualtat hagi arribat tan lluny que ara discrimina els homes" no és una frase "que diguin els enquestats" de motu proprio, sinó que és una pregunta que fa el CIS en el marc de les "diferents opinions" socials que hi ha entorn d’aquesta qüestió. "És una pregunta tendenciosa i que fa el joc a la ultradreta", opina Pardo.

De fet, són diversos els especialistes que han expressat el seu rebuig de la inclusió i la formulació d’aquesta pregunta.

Reacció "neomasclista"

En qualsevol cas, més enllà de si la pregunta és o no encertada, el problema de fons, apunta Pardo, és que l’alt percentatge de suport demostra que hi ha una "reacció neomasclista" que ell porta percebent, des de fa temps, en les seves classes a xavals entre 12 i 16 anys i que han detectat abans altres sondejos.

El suport al discurs antifeminista d’un sector dels homes i, particularment dels joves, no ha sorprès, per tant, els que treballen diàriament a les aules ni els especialistes en igualtat. Ni és una cosa nova. "Al llarg dels últims 200 anys, cada onada del feminisme ha estat seguida per una onada del patriarcat", que ara es manifesta amb discursos en contra de la llei del només sí és sí, la llei de violència de gènere o la llei trans, apunta Pau Crespo, criminòleg i director del Màster en Intervenció en Violència de Gènere.

Crespo remarca que "molts homes s’han afegit al camí de la igualtat però una part important, tal com demostra el sondeig, és reticent al fet de renunciar als privilegis que els atorgaven les posicions de domini i de poder sobre les dones". "I a mesura que avancem a un model d’igualtat, les renúncies es fan més visibles", afegeix.

El feminisme ha aconseguit "un impuls mundial" a través del MeToo, que a Espanya es va reflectir en la històrica i massiva manifestació i vaga del 2018, així que "els homes veuen que ja no estan en la impunitat i estan perdent privilegis i la reacció consisteix a dir que ‘s’ha anat massa lluny i ara nosaltres som les víctimes’", afegeix Marina Subirats, sociòloga i directora de l’Institut de la Dona del 1993 al 1996.

Finalment, Marisa Soleto, jurista i directora de la Fundació Dones, indica que la dada del 44% contrari a la igualtat posa de manifest que la persistència dels estereotips de gènere encara és una "assignatura pendent", sobretot entre els joves, la qual cosa és "molt preocupant".

Tanmateix, apunta Pardo, la "reacció neomasclista" no està generada pels joves, sinó per "partits, mitjans i esferes de poder" que han sabut orquestrar una campanya, sobretot a través de les xarxes, que ha transcendit entre els joves que tenen "malestars reals", com la precarietat, el racisme i famílies amb altes càrregues de treball. "Amb molts diners i mitjans, la dreta ha sabut capitalitzar aquest malestar mentre l’àmbit educatiu i els moviments de justícia social no estem podent contrarestar-lo".

S’hi suma, segons Pau Crespo, que el 90% dels joves estan formant la seva identitat sexual a través de la pornografia, "que xoca" amb la llei del sí és sí i amb els avenços socials a l’exhibir poder i violència sexual sobre les dones.

‘Discriminacions’

Les discriminacions de què solen queixar-se els homes que simpatitzen amb els discursos que escolten als influencers o en l’anomenada masclosfera, amb referència a les comunitats virtuals misògines, fan referència al fet que les quotes deixen homes preparats fora d’alguns llocs o al fet que "s’ha arribat tan lluny" que ara qualsevol dona et pot acusar d’agressió sexual i vas a la presó. Els dos arguments "fal·laços", segons diuen els experts.

Notícies relacionades

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

A més a més, ha cridat molt l’atenció que el 32% de les dones recolzin que ara es discrimina els homes. Aquestes són, sobretot, persones de mitjana edat que voten la dreta, religioses i "que probablement pensen que si reconeixen que els homes dominen, vegin trontollar la seva pròpia relació", assenyala Subirats. L’onada antifeminista ha sigut alimentada per part de la dreta i la masclosfera, però l’esquerra i el feminisme també hauria de fer "autocrítica", afegeixen els especialistes consultats.

"Un dels errors –explica Subirats– és la divisió que hi ha en el feminisme, que és un clàssic en els moviments socials".