"No hi veia d’un ull i vaig anar a urgències"

En aquell moment no ho sabia, però el Julián estava patint un ictus de retina, patologia anàloga a l’ull de l’ictus cerebral. A diferència d’aquest últim, l’ictus de retina no mata, però sí que pot generar ceguesa en qui el pateix. A més, pot ser l’avantsala d’altres problemes cardiovasculars, com infarts o vessaments cerebrals.

Els metges volen que la població conegui aquesta malaltia perquè ràpidament la detecti i acudeixi a l’hospital al més aviat possible. L’ictus de retina, que consisteix en l’oclusió de l’artèria central de la retina, no fa mal ni causa signes externs. Però si vostè, lector, de manera sobtada perd la visió d’un ull, no perdi el temps i vagi directament a l’hospital.

Com va fer el Julián. "Vaig decidir anar amb cotxe a les urgències del CAP de Pineda, que funcionen les 24 hores, perquè vaig pensar que si hi anava caminant i em passava alguna cosa, ningú em veuria. Quan hi vaig arribar hi havia la meva metgessa i ja em va dir que era un ictus de retina", relata el Julián. Automàticament va ser derivat a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, a Badalona), que té un protocol pioner a Catalunya i tot Espanya (denominat Codi Ictus Retina) per tractar aquesta patologia. "L’ambulància va venir volant a buscar-me i Can Ruti em va confirmar que era un ictus de retina i que calia intervenir ràpidament".

L’agudesa del Julián va fer que no passessin més de 45 minuts des que va perdre la visió fins que el van tractar. "Al cap de dos o tres hores vaig començar ja a veure alguna cosa. I al cap de quatre o cinc només em quedava una goteta a l’ull", explica.

Ell, com tantes altres persones, no sabia ni que existien els ictus de retina. "Però al no veur-hi de cop vaig pensar que estava passant una cosa que no era normal". Reconeix que sis mesos abans de l’ictus de retina li va passar una cosa semblant. "Vaig perdre la vista parcialment, però al cap de 10 minuts em va tornar. No li vaig donar importància. Però quan ja em va donar tan fort vaig veure que no era normal", explica.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

El Julián, que va estar dos dies ingressat, va recuperar la vista ràpidament. En l’actualitat hi veu perfectament. De matinada, el dia en què va patir l’ictus de retina, van trucar de l’hospital a la seva dona i filla per explicar-los on era el Julián, que aquella nit havia marxat de casa enfadat, sense dir res a ningú. "Van arribar i em van dir que com no havia dit res abans. Jo creia que el metge em posaria unes gotes i ja està. Tant és així, que vaig aparcar malament el cotxe als afores del CAP, perquè vaig pensar que seria una mica ràpid, i al final em van multar", recorda.

Una vegada li van donar l’alta va seguir fent-se reconeixements i al cap de dos anys, que ja es van complir, va deixar de fer el seguiment. Està agraït amb el tracte rebut a Can Ruti i, també, per haver passat tot això sense cap seqüela. Malgrat l’ensurt, diu que no té por del que ha passat. "Jo del que tinc por és de tenir alguna cosa i quedar-me dependent. Si passés, prefereixo l’eutanàsia", afirma.