Ampliat el reforç escolar a batxillerat i l’FP bàsica

El pla de reforç educatiu en matemàtiques i comprensió lectora anunciat pel president del Govern central, Pedro Sánchez, en un míting electoral el cap de setmana s’ampliarà a batxillerat i la formació professional (FP) bàsica. En total, 5,2 milions d’alumnes. Així ho va assegurar ahir la ministra d’Educació i FP, Pilar Alegría, després de reunir-se amb membres del Consell Escolar de l’Estat per consensuar una postura respecte a l’ús dels mòbils a les aules.

El programa no està encara concretat. Tampoc el seu pressupost, encara que s’estudia una quantitat d’uns 500 milions. L’objectiu és que hi hagi una baixada de ràtios (una cosa que es va fer ja durant la pandèmia) perquè l’aprenentatge sigui més efectiu i personalitzat. Fins i tot, un desdoblament de classes. També lliçons extraescolars gratuïtes al mateix centre per als estudiants que més ho necessitin.

Fonts d’Educació destaquen que el reforç no serà igual a tots els centres, sinó que dependrà del tipus d’alumnat i de la complexitat de les aules, una reivindicació de la comunitat educativa. És a dir, hi haurà més reforç en aquelles escoles i instituts amb un més alt nombre d’estudiants amb més necessitat i pitjor rendiment acadèmic.

Si en un primer moment es va indicar que el pla començaria a primària (en el cas de les matemàtiques, a partir de 3r) i arribaria a 4t d’ESO (últim curs de l’educació obligatòria), Educació opta ara per allargar-lo als dos cursos de batxillerat i també la formació professional bàsica.

El programa electoral del PSOE, a la pàgina 102, ja incloïa un pla de reforç de matemàtiques i comprensió lectora, dues assignatures fonamentals en les quals l’alumnat espanyol punxa. També l’internacional. L’últim informe PISA, publicat al desembre, va revelar que Espanya ha caigut vuit punts en matemàtiques respecte al 2018; Catalunya, 20; i la mitjana dels països de l’OCDE, 15. Es tracta d’una davallada sense precedents en la història del programa internacional, que avalua els joves de 15 anys. PISA, a més, posa èmfasi en l’ansietat que generen les matemàtiques.

La comprensió lectora –llegir i entendre el que es llegeix– tampoc passa el seu millor moment. L’informe PIRLS atorga a Espanya 521 punts en la comprensió lectora de nens i nenes de 4t de primària. En l’edició anterior (2016) la puntuació va ser de 528. En el cas català, el resultat és pitjor: 507, només per sobre de Melilla (498) i Ceuta (496).

Notícies relacionades

"L’educació ha de tornar a ser un ascensor social"

El Govern revisa el protocol antisuïcidis a les presons arran de la mort d’un pres

Molts pedagogs recorden que la lectura és la primera destresa que hauria d’assegurar l’escola. És també el millor predictor de l’èxit acadèmic futur, assegura el filòsof i pedagog Gregorio Luri a Sobre el arte de leer. Tesis sobre la educación y la lectura (Plataforma Editorial). Una cosa essencial tenint en compte que un de cada quatre alumnes acaben l’educació secundària obligatòria amb notables dificultats per comprendre un text mínimament complex.

El pla inclou la intenció d’ensenyar les matemàtiques de manera que això no produeixi ansietat en els estudiants. Respecte a la lectura, es tracta d’una cosa més transversal que es donarà en diverses assignatures.