Creix l’interès per les piscines d’aigua de mar davant la sequera

La prohibició d’omplir piscines amb aigua potable que es pot aprovar d’aquí a dues setmanes per la declaració d’emergència per sequera i l’augment de la conscienciació per mantenir hàbits més sostenibles estan conduint a un creixent interès per les piscines d’aigua de mar. L’aigua de mar impedeix el creixement de patògens perquè la sal és un desinfectant natural. És per aquest motiu que les piscines d’aigua de mar no requereixen el mateix grau de manteniment ni els tractaments habituals amb clor com les convencionals.

Les piscines d’aigua salada eren més comunes quan fa més de 50 anys van començar a popularitzar-se aquest tipus d’instal·lacions ludicoesportives. El Club Natació Barcelona (CNB) va ser el primer a Espanya en instal·lar el 1922 una piscina coberta, que omplia amb aigua de mar temperada. Les piscines interiors es van adaptar després a la reglamentació de la competició esportiva, però la gran atracció del CNB continua sent en el dia d’avui la seva piscina exterior d’aigua de mar ubicada davant la platja de Sant Sebastià, construïda el 1955, un referent a la ciutat. "Molts socis del club tenen el ritual de banyar-s’hi cada dia de l’any", expliquen des de les instal·lacions.

En la part més profunda

La captació de l’aigua es fa "en la part més profunda del mar, on l’aigua és una mica més freda, el que va bé per a la circulació", afegeixen. A causa de la seva antiguitat, la piscina està reformant els seus pous i reobrirà el mes vinent, després de tres mesos d’obres, en el marc d’una renovació més àmplia per estar a punt de cara a la Copa Amèrica de Vela.

També reduirà la seva profunditat, amb la qual cosa requerirà menor quantitat d’aigua. El club ha iniciat els tràmits perquè la instal·lació sigui catalogada com a piscina natural: "És la joia de la corona", indiquen des del CNB, que remarquen que a més de la seva excepcional ubicació, els seus usuaris aprecien que "l’aigua de mar és més saludable per a la pell, i està a més indicada per a les persones amb al·lèrgies al clor".

Precisament, l’empresa Más Que Iniciativas proposa tornar als orígens i ofereix el servei d’ompliment de piscines amb aigua de mar tant als particulars i les comunitats de veïns com a les piscines d’ús públic de municipis, complexos esportius i turístics.

L’empresa, que ocupa persones amb discapacitat, disposa de tots els permisos necessaris per recollir aigua marina "sense danyar el medi ambient ni interferir amb altres activitats marítimes", tal com destaquen. Al lloc d’extracció, una planta mòbil de filtratge i tractament "elimina les impureses i millora la concentració d’oligoelements, sals minerals i altres nutrients de l’aigua".

Notícies relacionades

Condemnats a una habitació

Els lladres de coure evolucionen cap a bandes organitzades

Aquesta aigua es transporta en camions cisterna fins a la instal·lació de destí, on, assegura l’empresa, pot arribar a tenir una vida útil de 6 anys. Per la seva salinitat natural, aquesta aigua, destaca la iniciativa, "redueix considerablement el consum de productes químics lligats al manteniment de la piscina", cosa que considera que és un benefici per al medi ambient i la butxaca del client. Respecte a la salut, manté que l’aigua de mar, "pel seu efecte antisèptic, ajuda a prevenir infeccions, alleuja els símptomes de problemes respiratoris i alleugereix el pes corporal afavorint qualsevol procés de rehabilitació".

Ja fa 10 anys que Félix Badorrey va optar per canviar d’aigua clorada a aigua salada la instal·lació de la piscina de la casa que ell mateix, arquitecte de professió, va projectar en una urbanització de Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona). Després de molt temps de gaudi de la nova instal·lació, continua considerant que l’aigua salada "afecta menys els ulls i és millor per a la salut". El cost de transformar la piscina de 30 metres cúbics, que va comportar, entre altres coses, la instal·lació d’unes plaques de titani, va ser d’entre 2.000 i 2.500 euros.