Sobrepassats per la burocràcia digital

Aquesta experta assenyala que aquest "quedar-se enrere" suposa veure minvat l’exercici dels seus drets com a ciutadans. "Els causa una sensació d’aïllament, d’exclusió, se senten matussers, entren en bucles de frustració –afirma l’especialista. I al final, aquesta bretxa genera encara més dependència".

Segons Velasco, els processos intermediats per la tecnologia acaben generant fractures digitals entre els que poden utilitzar-los i els que no. "Els més grans de 65 anys entren en la categoria dels que pitjor ho passen: no significa que rebutgin la transició digital, sinó que aquesta no està pensada per a ells".

Els dissenyadors desenvolupen els dispositius i sistemes des de la seva perspectiva i la de les persones encarregades de provar-los. D’aquesta manera, un gruix de la població es queda fora. "El normatiu és que un estigui sa, hi vegi perfectament, tingui una pantalla gran, bona connexió i bateria al mòbil, i sàpiga navegar intuïtivament per la web", enumera. "Algunes d’aquestes característiques es deixen de complir a partir dels 65".

Eliminació de la cita prèvia

Els últims anys, els tràmits amb l’Administració també s’han anat tornant cada vegada més digitals. Malgrat que això respon a uns criteris d’eficàcia i eficiència, les recurrents queixes i protestes de col·lectius han alertat les institucions que aquesta transformació no ha tingut en compte les persones grans.

Mesos enrere, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, reclamava a totes les Administracions que la cita prèvia deixés de ser un requisit per accedir a les oficines d’atenció ciutadana i registre. El juliol passat, la Generalitat va decretar el final de l’obligatorietat de la cita prèvia.

Així mateix, les entitats bancàries també aposten cada vegada més per la digitalització: els caixers automàtics i la banca mòbil han substituït l’atenció presencial. Cada vegada hi ha menys sucursals bancàries, i els horaris d’atenció al públic de les que queden es redueixen a poques hores diàries. "La banca va començar a dir que no havíem d’anar a les finestretes, sinó als caixers. I ha arribat un moment en què les sucursals són només per a negocis", denuncia en Lluís Guasch, jubilat de 74 anys que defensa els drets de la gent gran davant la digitalització.

Notícies relacionades

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

Els immigrants són el motor de la natalitat a Catalunya

"Les persones que porten sent clientes fidels durant anys ara es troben desemparats", explica Guasch. "Jo he vist gent davant d’un caixer plorant, perquè no sabien fer operacions". També denuncia la digitalització de l’Administració pública. "La fractura digital pot suposar un nivell important de dependència: molta gent gran autònoma necessiten ajuda o depenen de fills o familiars per poder fer tràmits".

La Loli Hurtado, veïna de l’Hospitalet de 92 anys, acusa la desaparició de les sucursals al barri. "Quan el meu marit va morir, hi havia tres bancs. Ara ja no n’hi ha cap". Només queden caixers automàtics, i a la seva família li fa por que tregui els diners en ple carrer per por que la robin. Ara depèn del fill per gestionar els diners.