Catalunya impulsa el règim obert i les polseres GPS

El 42% dels presos (3.338 interns) que conviuen a les presons catalanes en l’actualitat són preventius a l’espera de judici o compleixen una condemna inferior als dos anys de presó. És una xifra molt elevada, i per això s’impulsa el règim obert per a aquesta població reclusa, i més quan està demostrat que la possibilitat que el pres no perdi el contacte amb el carrer o amb la seva feina redueix la reincidència. Per a la Conselleria de Justícia, l’ingrés en un centre penitenciari en règim tancat ha de ser l’última mesura per aplicar.

"Avançar en cohesió social"

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, va assegurar en l’acte celebrat al Palau Robert de Barcelona que la denominada Estratègia Nacional d’Obertalitat Penitenciària és un projecte ambiciós, que té com a objectiu "avançar en la cohesió social i la seguretat ciutadana". És, va precisar, "una estratègia de país que ha de posar les bases per donar un nou impuls a l’aposta catalana pel medi obert i la reinserció".

Un impuls, va afegir Ubasart, "que contribueix a donar forma al model de societat que volem: una societat més cohesionada, més segura i sense víctimes". I, tenint en compte l’alt índex de presos preventius i amb una condemna inferior als dos anys, la consellera de Justícia va voler apuntar que com a responsables polítics han "de tenir l’obligació de posar la mirada, els recursos i les eines necessàries per reduir l’internament".

La iniciativa es construeix sobre tres eixos: l’impuls del medi obert i la transició en la comunitat; el principi de proporcionalitat i l’ingrés a presó com a últim recurs, i el reforç dels mecanismes de reinserció dins dels centres penitenciaris. En aquest sentit, un últim estudi apunta que el 26% de les persones que acaben la condemna en segon grau (règim tancat) reincideixen, enfront un 10% dels que ho fan si evolucionen a medi obert.

Entre les mesures més destacades que figuren en el pla hi ha l’impuls del medi obert. El percentatge d’interns classificats en tercer grau o llibertat condicional ha patit un descens en els últims tres anys (del 31,5% al 25%). Per això, el departament treballa en l’objectiu d’arribar en tres anys al 30%. Per aconseguir-ho, es traslladaran nous criteris de progressió de grau als equips de tractament dels centres penitenciaris, que són els que decideixen sobre les classificacions dels reclusos. També s’ampliaran els requisits perquè més persones puguin accedir a la classificació en tercer grau (règim obert) en el moment d’inici del compliment de la pena.

Justícia restaurativa

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Una de les mesures més innovadores és el pla pilot per introduir l’ús de polseres GPS com a alternativa en l’ingrés en presó preventiva. A Catalunya, un 20% del total de persones privades de llibertat es troben en situació de presó provisional a l’espera de judici (1.663). El resultat d’aquest pla pilot permetrà comprovar si és eficaç i si els jutges l’incorporen com una alternativa. En aquesta mateixa línia de donar eines als jutges per tenir elements de valoració, es desenvoluparà un segon pla pilot amb un equip tècnic penal que assessorarà els òrgans judicials davant la presa de decisions respecte a les suspensions ordinàries i extraordinàries de la pena de presó.

Altres iniciatives recollides en aquest pla tenen per objectiu fomentar la justícia restaurativa, tant en la fase d’instrucció i investigació com en la d’execució de la pena. Per aconseguir-ho, la Conselleria de Justícia reforçarà els equips de justícia restaurativa i la interlocució entre el departament i els operadors jurídics per derivar més casos abans que s’executi la pena de presó. És a dir, s’intentarà que s’arribi a un acord entre la víctima i la persona que ha comès el delicte. D’aquesta manera, els jutges podran suspendre la pena privativa de llibertat. A través d’aquesta via la víctima pot obtenir la reparació desitjada i l’imputat evitaria l’ingrés en un centre penitenciari sempre que complís el pacte.