Brussel·les demanarà detalls sobre l’empadronament a Ripoll

La Comisió Europea preguntarà a Espanya per les traves que alguns municipis posen als migrants i recorda que els governs han de garantir l’accés als serveis previstos en la llei.

Brussel·les demanarà detalls sobre l’empadronament a Ripoll

Silvia Martinez

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El padró pot ser una competència dels ajuntaments, però la Comissió Europea preguntarà Espanya sobre el cas de Ripoll, en mans de l’alcaldessa ultra Sílvia Orriols, i d’altres municipis catalans i les traves que estan posant a l’empadronament de migrants. "És necessari recopilar més informació per tenir una millor visió general de la situació en joc. La Comissió es posarà en contacte amb les autoritats espanyoles per obtenir més detalls", va explicar ahir a aquest diari la portaveu d’Interior de la Comissió Europea, Anitta Hipper, que recorda que per garantir que no se soscaven les directives sobre immigració legal, els governs han de garantir l’accés dels migrants a tots els procediments i tràmits pertinents, cosa que s’aplica a la "concessió dels permisos de residència necessaris".

Normes de la UE

La Unió Europea s’ha dotat en els últims anys de normes per harmonitzar les condicions d’entrada i residencia en els estats membre per a determinades categories de nacionals de tercers països. Això inclou, explica la portaveu d’Interior, l’entrada i residència per motius laborals de treballadors altament qualificats (subjectes a la Directiva de la Targeta Blava de la UE), treballadors temporals i persones traslladades dins d’una mateixa empresa.

Les normes també regulen les condicions d’admissió i els drets d’estudiants, investigadors, voluntaris i aprenents de països no pertanyents a la UE, el dret a la reunificació familiar dels nacionals de tercers països que resideixen legalment a la UE i les condicions i procediments perquè els nacionals de tercers països puguin obtenir un permís de residència de llarga durada de la UE. I estableixen un procediment únic i un permís únic que combina l’autorització per treballar i residir per als treballadors de tercers països admesos, segons els sistemes nacionals dels estats membre que han de garantir igualtat de tracte respecte als nacionals en l’accés, per exemple, a béns i serveis.

"Per garantir l’eficàcia de les directives sobre immigració legal i evitar soscavar els seus objectius, els estats membre han de garantir l’accés als procediments pertinents. Això s’aplica a la concessió dels permisos de residència necessaris, així com a garantir l’accés als drets previstos en les esmentades directives", va afegir Hipper.

Tot i que no s’ha volgut mullar, de moment, sobre les traves a l’empadronament que hi ha a Catalunya, la portaveu va voler remarcar que en qualsevol cas els governs europeus han d’aplicar la legislació europea respectant els drets recollits a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

Criteri internacional

Notícies relacionades

Per a l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), una organització intergovernamental amb seu a Suïssa al marge de la UE, el problema suscitat a Catalunya posa de manifest la importància "de garantir que totes les persones, independentment dels seus antecedents, tinguin igual accés a l’atenció mèdica i l’educació", explica el portaveu regional de l’organització, Ryan Schroeder, que afirma que és fonamental fomentar un entorn que respecti els drets dels immigrants.

"Tot i que entenem els desafiaments específics a què s’enfronten certs municipis, creiem que un enfocament integral, col·laboratiu i basat en els drets és la millor manera d’avançar per a tots els involucrats", va reblar.