La burocràcia frena la prescripció de les pastilles anticovid

Recentment, un estudi realitzat per l’Institut Nacional de Salut dels EUA (NIH, per les seves sigles en anglès) revela que només el 15% dels nord-americans amb factors de risc, la població indicada per prendre l’antiviral de Pfizer –Paxlovid–, el van rebre després del contagi, a causa de la preocupació dels metges per les possibles interaccions amb altres medicaments o el rebuig entre els pacients, entre altres motius, pel seu regust metàl·lic.

A Espanya el percentatge d’ús "probablement és inferior" perquè als EUA el medicament es pot adquirir a les farmàcies, mentre que al nostre país es requereix l’autorització d’un farmacèutic hospitalari que ha de revisar la resta de teràpies del pacient per descartar interaccions. Aquesta obligació es va introduir perquè l’antiviral es desaconsella per a persones amb insuficiència renal i interfereix en molts medicaments habituals, com els que es prescriuen contra el colesterol o per reduir la pressió arterial. No obstant, aquesta prevenció, a la pràctica, ha provocat una "barrera burocràtica", segons denuncia Javier Membrillo, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC).

Així mateix, s’hi afegeix que, si en els primers dies la covid produeix símptomes lleus, moltes persones no es fan cap test per saber si estan infectades, ni van al metge, que podria prescriure Paxlovid per als pacients amb factors de risc, com avis o malalts immunodeprimits.

Interaccions

Quant a la interacció amb altres medicaments, "no passa res per suspendre uns dies el fàrmac contra el colesterol, comparat amb el risc de patir covid greu". Malgrat això, molts metges decideixen "esperar" a veure l’evolució del pacient i receptar-lo si empitjora, quan els estudis indiquen que cada dia que no s’administra –s’ha de prendre al més aviat possible i durant els primers cinc dies posteriors a l’inici de símptomes– disminueix la seva eficàcia en un 12%.

"Esperar que el pacient pateixi insuficiència respiratòria per administrar-lo és un error, però és el drama del que passa a Espanya i altres països", afegeix Membrillo, que afirma que existeixen "eines" terapèutiques davant la covid que "els metges no saben utilitzar o no ho fan bé". Per tant, el tercer problema és la falta de formació dels professionals, que s’agreuja a causa que Espanya és l’únic país de la UE que no té especialitat de malalties infeccioses.

Notícies relacionades

El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

Brussel·les vol que X expliqui la reducció de moderadors de continguts

De fet, la trava burocràtica es podria resoldre si es permetés al metge de primària o a l’especialista la seva prescripció, ja que tenen accés a tots els medicaments del pacient. "Si apareixen dubtes és quan s’hauria de consultar amb l’expert farmacèutic –afegeix Membrillo–. Però, eliminant aquest requisit previ, el procés seria més àgil".

Hi ha un altre tractament en pastilles, el Molnupiravir –comercialitzat com a Lagevrio–, que va ser el primer antiviral oral que es va autoritzar a gran escala a fi de donar l’estocada a la covid, perquè redueix la durada i els símptomes en pacients vulnerables. El problema és que el setembre passat es va publicar una investigació que va concloure que provoca un augment de les mutacions de SARS-CoV-2, per la qual cosa "avui dia gairebé no s’utilitza", segons el portaveu de SEIMC. També hi ha altres fàrmacs d’administració intravenosa o indicats per quan es presenta insuficiència respiratòria; és a dir, per als casos greus.