Pebrots i albergínies amb una segona vida

El primer lloc en què es pot començar a evitar el desaprofitament és el mateix camp de cultiu. No se sap exactament quina és la quantitat de verdures, fruita i carn que es perden pel camí, però la majoria de les vegades passa perquè els productes no compleixen els estàndards de la indústria per ser comercialitzats. Per explicar com intentar evitar aquest malbaratament, hem acompanyat la Fundació Espigoladors, que es dedica a recollir les fruites i verdures que queden a la finca després de la collita. Són aliments perfectament comestibles, però que es queden al camp pel seu aspecte o perquè són ja tardans i al pagès no li surt a compte recollir-los.

D’embrutar-se les mans (més ben dit, els guants). D’això tracta la feina que Espigoladors porta a terme des de fa una dècada en els camps de cultiu de Catalunya. Quan els agricultors donen per acabada la collita, arriben ells per recollir el producte sobrant, tot allò que s’ha descartat. "Tenim un model agrari subjecte a les exigències d’un mercat que vol fruites i verdures d’una mateixa mida i sense taques", explica Marc Farrés, coordinador dels espigoladors a la zona del Baix Llobregat. "Nosaltres aprofitem aquests aliments que no compleixen els requisits comercials i els donem una segona vida", afegeix. Si el desaprofitament alimentari és, en termes globals, del 30%, en el cas de la fruita i la verdura el percentatge ascendeix fins al 45%. El producte recollit se l’emportarà després alguna entitat del tercer sector social, per donar-lo als seus beneficiaris. "Aquesta tarda, o a tot estirar demà, hi haurà un bon grapat de gent que tindrà verdura fresca a casa seva", remarca Farrés.

A la finca de Cal Pelut, en ple parc agrari del delta del Llobregat, a Barcelona, una vintena de voluntaris doblen l’esquena per recollir pebrots vermells i verds i albergínies. El camp pertany a un dels 233 productors que cedeixen els seus terrenys perquè la fundació faci la seva tasca. "Al final, el que fem no és més que recuperar una pràctica que havia sigut tradicional, la de l’espigolament, però que havia desaparegut a les zones agràries periurbanes", explica Raquel Díaz, directora de la fundació. En aquestes accions participen sobretot voluntaris, persones que de forma desinteressada s’apunten a la recollida, amb l’única recompensa de poder emportar-se a casa un parell d’albergínies o un grapat de pebrots. Però també és cada vegada més rellevant la participació de col·lectius com el de les persones amb discapacitat, les escoles i els mateixos beneficiaris dels productes que es recullen.

1.300 voluntaris

Notícies relacionades

Catalunya registra el doble de morts per ofegament a les platges que l’estiu passat

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

El 2022, l’entitat va recollir l’equivalent a 1,4 milions de racions d’aliments, cosa que va servir per cobrir les necessitats recomanades de fruita i verdura de 3.857 persones en situació vulnerable. "Amb això, es van evitar 268 tones d’emissions de CO2 i es van estalviar 271 milions de litres d’aigua, o el que és el mateix: evitem l’impacte que hauria tingut donar 40 vegades la volta al món amb cotxe i l’ompliment de 108 piscines olímpiques", explica Díaz. Entre 2015, any en què van començar les seves activitats, i 2022, l’últim del qual hi ha dades recopilades, els gairebé 1.300 voluntaris que han col·laborat amb la fundació van recollir gairebé tres milions de quilos fruita i verdura que, en cas contrari, s’haurien malgastat.

"Del que es tracta, sobretot, és de passar una vegada per totes a l’acció", proclama la directora d’Espigoladors. "Estem en una situació d’emergència climàtica i d’emergència social... I això no està passant en un país llunyà, sinó que està passant aquí mateix, al costat de les nostres cases, on hi ha gent que no pot alimentar-se prou i de manera correcta," recorda. A més de recollir els excedents en el camp, l’entitat també té un obrador per transformar aliments en melmelades o patés i treballa amb empreses, menjadors escolars i cooperatives agràries, a les quals assessora i ajuda a elaborar el seu propi pla contra el desaprofitament alimentari.