PISA i els mòbils revolucionen les aules de l’escola catalana

Aquest 2023 serà recordat per un trimestre final que ha generat un autèntic terratrèmol en l’àmbit educatiu arran de dos fets: un, l’informe PISA, que cada tres anys avalua l’alumnat de 15 anys i que en la seva última edició, corresponent al 2022 i que s’ha conegut aquest desembre, ha donat pèssims resultats arreu del món; un altre, la revolta impulsada per les famílies catalanes, i que s’ha estès al conjunt de l’Estat, contra l’ús del mòbil a les escoles. Aquest sotrac en el món de l’educació ha sigut la notícia que El Mago Pop, preocupat per la formació dels joves, ha elegit com la més destacada de l’any d’aquesta secció.

El terratrèmol ha sigut especialment intens a Catalunya, on els resultats de PISA han sigut catastròfics, amb tal daltabaix en matemàtiques, comprensió lectora i ciències que ha remogut el conjunt de la comunitat educativa, començant per les famílies, passant pels docents, als quals PISA no ha agafat per sorpresa perquè ja fa temps que advertien del declivi, i acabant per la classe política, amb el Govern i el Departament d’Educació al capdavant, que han activat una comissió d’experts que haurà de fixar les mesures per revertir la situació. La tasca no serà fàcil: en una dècada (del 2012 al 2022) l’alumnat català ha perdut un curs en matemàtiques (24 punts), gairebé dos en comprensió lectora (38) i pràcticament un en ciències (15). Els resultats evidencien també el problema de la segregació: hi ha dos cursos de diferència entre l’alumnat nadiu i el migrant però el principal factor de desigualtat és el de la pobresa, no el de l’origen, remarquen els experts.

El primer consens entre la comunitat educativa és que "s’ha de tornar als bàsics", acompanyar l’alumnat que tingui més dificultats i revisar la formació del professorat. Una tasca que es planteja com el repte del 2024 per assegurar que les millores s’implanten ja el pròxim setembre, amb l’inici del curs 2024-25.

Els telèfons

Aquest últim trimestre, el primer del curs escolar 2023-24, també ha fet un gir a com s’aborda a les escoles l’ús dels telèfons mòbils. Aquests dispositius són una font de conflicte i distracció per a nens i adolescents. Per això, al setembre hi va haver un degoteig d’escoles i instituts que, en virtut de l’autonomia de centres, van decidir restringir’ne l’ús no només a les aules, sinó també en espais com el pati o els passadissos. La decisió ha sigut positiva: els conflictes han caigut en picat.

El salt qualitatiu en aquest assumpte el van fer centenars de famílies que, organitzades de forma espontània en xats, primer a Barcelona, després al conjunt de Catalunya i més tard per tota la geografia espanyola, es van plantejar canviar una pràctica que semblava inqüestionable: entregar el primer mòbil quan el menor complia 12 anys i accedia al primer curs de l’ESO. La pressió de les famílies també va calar als centres i el conjunt va forçar el Departament d’Educació a canviar la seva postura inicial –que cada direcció decidís– per acabar ordenant als centres que regulin l’ús dels dispositius de cara al curs vinent. També el Ministeri d’Educació s’ha posicionat convidant les comunitats autònomes a restringir l’ús dels mòbils a les escoles. Aquest gener, Educació n’enviarà als centres les directrius, que previsiblement aniran en la línia del que va marcar el Consell Escolar de Catalunya després d’un debat: una primària lliure de mòbils i una secundària amb restriccions.

Clima extrem i sequera

El 2023 ha sigut l’any més calorós de la història des que n’hi ha registres. En sis dels 12 mesos s’han batut rècords de temperatura. La temperatura mitjana ha sigut d’1,46 ºC per sobre de la mitjana del període preindustrial. Això ha coincidit a Catalunya amb la pitjor sequera des que n’hi ha registres. Si els embassaments, al 17% de la capacitat, no estan pitjor és perquè s’utilitza aigua regenerada i dessalinitzada.

Combustibles fòssils

La cimera del clima COP28, a Dubai, va tancar amb un acord històric que marca el principi del final dels combustibles fòssils. Es va aprovar un document en el qual per primera vegada es constata de forma clara la necessitat de limitar l’escalfament global a un màxim d’1,5 ºC i reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle. 

La covid ja no és una amenaça

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

L’Organització Mundial de la Salut va aixecar al maig l’emergència internacional per la pandèmia de covid-19, vigent des del 30 de gener del 2020. La covid encara existeix, però ja no és una amenaça letal. Al juny, Espanya va aixecar l’última mesura: mascaretes obligatòries en centres sanitaris i farmàcies. En el primer semestre del 2023, 3.760 persones van morir de covid a Espanya, un 82% menys que el 2022.

El cas Alves i ‘només sí és sí’

La justícia ha enviat a judici l’exjugador del Barça Dani Alves per violació en un cas que suposa el final de la impunitat de què gaudien personatges famosos davant abusos sexuals. Serà jutjat al febrer amb la llei del només sí és sí , que estableix que tot acte sexual sense consentiment és agressió. La norma ha sigut motiu de controvèrsia per la revisió de penes a la baixa, que va avalar el Suprem.