Treballadors del Camp Nou denuncien que empreses subcontractades manipulen els registres horaris per burlar Inspecció de Treball

Des del 2019 totes les companyies estan obligades a tenir un registre de jornada per controlar via fitxatge el nombre efectiu d’hores que treballen els seus empleats. No disposar d’aquest registre o tenir-lo edulcorat per amagar prolongacions de jornada és motiu de sanció per part d’Inspecció de Treball. I, després de quatre anys amb la normativa en vigor, la meitat de les companyies no superen una inspecció referent a això, segons dades del Ministeri de Treball.

No obstant, la quantia de les multes –entre 751 i 7.500 euros per empresa, independentment del que facturi la companyia o els empleats que tingui en plantilla– és poc desincentivadora per a les societats que pretenen incomplir.

La normativa no especifica concretament com ha de ser el fitxatge i contempla com a vàlid des d’una aplicació informàtica fins a un full de paper on el treballador (o qui sigui) escriu una hora d’entrada i una altra de sortida. Legalment l’empleat que ha fet efectivament aquelles hores ha de firmar el quadrant. I el que denuncien diversos empleats a aquest mitjà és que subcontractes operatives al Camp Nou estan instant els seus empleats a firmar fulls falsejats per fintar possibles sancions de l’autoritat laboral.

Dimecres de la setmana passada Inspecció de Treball es va personar a les obres del Camp Nou per realitzar una macrooperació i verificar les informacions publicades per aquest mitjà en la qual diversos treballadors denunciaven salaris per sota de conveni i jornades maratonianes. Al voltant de dos centenars d’empleats subcontractats a les obres van donar informació davant la quinzena de subinspectors que la Generalitat va desplegar.

Van detallar que treballen prop d’unes 10 hores diàries de dilluns a divendres, unes dues hores extres diàries, i alguns hi sumen sis hores més dissabte. Això situa la setmana laboral entre les 50 i les 56 hores, quan de manera ordinària no hauria de superar les 40 hores. A més, les nòmines a què ha tingut accés aquest diari demostren que aquests obrers no cobren ni una de les hores extres, i tot i que segons alguns contractes en poder d’EL PERIÓDICO aquests empleats no poden treballar més de 40 hores a la setmana.

Aquesta és la documentació que ara està revisant l’autoritat laboral a Catalunya, per poder determinar quantes empreses han incomplert la legislació laboral a les obres de reforma de l’estadi blaugrana. Per poder provar tota aquesta documentació, el registre de jornada és una eina clau.

I aquest registre és el que presumptament pretenen edulcorar diverses empreses. En concret, els documents a què ha tingut accés EL PERIÓDICO evidencien que els obrers treballen de vuit del matí a una del migdia, paren dues hores per dinar i després tornen a posar-s’hi de tres a sis de la tarda. Un còmput que recull vuit hores diàries, cosa que estipula com a ordinari la legislació. «Però això és mentida, fem 10 hores cada dia», contradiu un empleat. Aquest diari ha pogut constatar que des que van començar les obres, al juny, els horaris de gran part dels obrers anaven de les vuit a les dues de la tarda, una hora per dinar, i de tres a les sis o set de la tarda. Cosa que deixa un còmput d’entre 9 i 10 hores.

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Malgrat no ser el seu horari real, molts dels empleats han acceptat i firmat aquest document per por de perdre la feina. D’altres no són ni conscients de la informació que estan rubricant. «Ens diuen que firmem i la gent firma», explica un obrer. «Si no firmo... ¿què em passarà?, ¿em faran fora?», es pregunta un altre empleat.

Segons diferents fonts consultades del sector, falsejar quadrants horaris per esquivar inspeccions és relativament habitual en la construcció. «En el registre de jornada firmes vuit hores, però després les hores que factura el cap d’obra a l’empresa subcontractada són més, les que veritablement treballes», explica un treballador que des d’abans de la crisi del maó treballa en el sector.