L’arribada de cocaïna es dispara a Europa: la UE relleva els EUA com a mercat principal

L’activitat comercial no ha parat de créixer a Le Havre i s’ha consolidat com el port industrial més gran de França, amb més de tres milions de contenidors a l’any. L’altra cara de la moneda és la presència creixent de la pols blanca, consumida per uns 4,5 milions de persones a l’oest i centre d’Europa, segons estimacions més aviat prudents de l’ONU. De les 27 tones de cocaïna requisades a França l’any passat, les autoritats en van interceptar més d’un terç a Le Havre.

Allà arriba la droga des de Sud-amèrica i després es comercialitza a la regió de París, però també a Marsella o altres països europeus. Le Havre no és un cas excepcional. De fet, Europa està substituint els EUA com a principal mercat mundial de la cocaïna. Les confiscacions –303 tones el 2021, l’últim any del qual hi ha registres– s’han multiplicat per cinc en l’última dècada. «Encara no disposem de totes les dades, però s’apunta que hi va haver més decomissos el 2022 que el 2021. De fet, la tendència d’augment constant es manté des del 2017», explica a EL PERIÓDICO Laurent Laniel, analista principal de l’Observador Europeu de les Drogues i la Toxicomania (OEDT), amb seu a Lisboa.

Le Havre, nova porta d’entrada

Le Havre, nova porta d’entradaA Le Havre, «aquest any continuem amb una tendència semblant i amb les mateixes xifres que el 2022», lamenta l’advocada Valérie Giard, que defensa estibadors amenaçats per narcotraficants. Amb unes 10 tones requisades a l’any, la presència aquí de cocaïna a la ciutat normanda encara es troba lluny d’aquells dos ports europeus amb la trista reputació de liderar aquesta matèria: el belga d’Anvers (90 tones requisades el 2021) i el neerlandès de Rotterdam (70 tones aquell mateix any). La península Ibèrica també té un rol preponderant en aquest comerç il·legal entre ports del Brasil, Colòmbia o l’Equador i els del Vell Continent.

«Quan els traficants van veure que els ports de Rotterdam i Anvers estaven saturats, van decidir obrir una nova porta d’entrada a Le Havre. Per a això, es van aprofitar de l’efecte sorpresa», explica el periodista Frédéric Ploquin, autor del llibre de referència ‘Les narcos français brisent l’omerta’. «Després de la pandèmia de la covid, Europa i especialment França s’han convertit en aquells punts que més interessen als narcotraficants colombians. Ells mateixos em van dir que veien el mercat francès com el nou El Dorado», afegeix.

El cas d’aquesta localitat de Normandia «ha sigut precursor d’una tendència que s’ha confirmat aquest any en altres ports mitjans i petits, com el de Montoir a Bretanya, els de Vigo i Bilbao, Helsingborg a Suècia o Salern a Itàlia», afirma Laniel. Segons aquest sociòleg, «això resulta inquietant perquè el tràfic de cocaïna en contenidors sempre requereix que hi hagi algun tipus de corrupció, tant a Amèrica Llatina com a Europa».

«Diversos segrestos cada mes»

«Diversos segrestos cada mes»Bruno Dieudonné, el fiscal de la ciutat portuària de Normandia, amb uns 170.000 habitants i l’alcalde de la qual és l’ex primer ministre Édouard Philippe, advertia a principis d’any sobre aquesta tendència: «Encara no es produeixen atacs amb armes pesants com a Anvers [...]. Però la situació pot degradar-se aquí». La cocaïna no només representa un perill per la seva circulació i el seu consum banalitzat –i no només entre els joves–, sinó també per l’activitat delictiva de les xarxes de traficants i les amenaces que pesen sobre els treballadors portuaris. 

«Hi ha diversos segrestos cada mes», assegura Giard sobre una pràctica que des del 2017 han patit més de 30 estibadors, els que controlen les mercaderies que entren i surten del port. Organitzats a través de la CGT –un dels principals sindicats del país veí–, els estibadors han marcat la identitat d’aquesta localitat, però ara es veuen obligats a dissimular la seva professió. «Molts d’ells em diuen que, quan surten del seu vehicle, han d’amagar la seva armilla perquè no se sàpiga que treballen al port», explica aquesta advocada. 

Assetjament dels estibadors

Als treballadors del port «els traficants els interpel·len quan es troben en un bar o una discoteca. Però també he conegut casos d’estibadors als quals van intentar subornar mentre estaven fent un fúting pel carrer», afegeix aquesta lletrada. «Primer, els ofereixen diners. Si rebutgen, els insistiran uns dies després. I si continuen resistint-s’hi, els amenacen ensenyant-los fotos de casa seva, de la seva dona o els seus fills. […] No hi ha manera de protegir-los més enllà que amaguin el fet que treballen al port», lamenta Giard. 

La principal víctima d’ella va ser Alain Affgard, estibador de 40 anys i conegut per la seva militància sindical, que van trobar mort el juny del 2020 darrere d’una escola als afores de Le Havre. Uns anys abans del seu assassinat, l’havien imputat per presumptament haver facilitat que traguessin cocaïna del port. Ell sempre va negar aquestes acusacions. El tribunal de Lilla va condemnar a mitjans d’octubre a penes d’entre cinc i vuit anys de presó tres còmplices de la mort d’Affgard. Els responsables de l’assassinat encara no els han trobat. Durant aquest judici, els jutges van explicar que aquest estibador «era una de les fonts de la policia».

A més de les amenaces físiques, les enormes quantitats de diners que mou la cocaïna –fins a 11.600 milions d’euros a tot Europa, segons l’última estimació de l’OEDT– afavoreixen que treballadors del port caiguin sota els tentacles dels traficants. Els suborns «poden oscil·lar entre 30.000 euros per transportar un camió fins a 200.000 per a algú situat en llocs més alts en la jerarquia», indica Giard. Desenes d’estibadors (d’un total de 2.400) són investigats per la justícia per haver col·laborat presumptament amb traficants. «Fins i tot han trobat grans feixos de bitllets en llocs amagats als despatxos de les duanes», recorda Ploquin sobre una corrupció que també afecta aquests funcionaris.

Diversificació dels ports

Diversificació dels portsEl ministre francès de l’Interior, Gérald Darmanin, va anunciar al març la seva intenció de triplicar el nombre de policies desplegats en aquesta ciutat de Normandia per lluitar específicament contra la cocaïna. Aquests passaran de 8 a 25. «La seguretat està al cor de les nostres preocupacions», va indicar fa uns mesos la direcció del port. Ha destinat més d’un milió d’euros a reforçar la seguretat del lloc, amb més càmeres i agents de seguretat, a més d’un sistema reforçat de les credencials per entrar en la infraestructura. Però, com sol passar en la lluita contra la droga, l’augment de les mesures va acompanyat per una sofisticació més gran i violència per part dels traficants.

Fins i tot a Le Havre van trobar homes que van viatjar dins dels contenidors per treure després la droga més ràpidament del port. També temen que els traficants augmentin la violència i les seves repercussions a la ciutat. Així ha passat a Anvers i Rotterdam on l’anomenada Mocro Mafia –xarxes de marroquins– ha assassinat un jutge i un periodista que van investigar els seus delictes. Una nena d’11 anys va morir a principis d’any a la localitat belga en un tiroteig motivat per la droga. Fins i tot la policia va desmantellar l’any passat un intent per part d’aquests narcos per segrestar al llavors ministre de Justícia de Bèlgica.

Requises sense precedents a Suècia

No obstant, l’augment de les mesures de seguretat i la robotització d’una part de les tasques portuàries han començat a donar els primers fruits. Les requises de cocaïna a Rotterdam van disminuir l’any passat, i van passar de 70 tones el 2021 a 47 el 2022. «Com que els grans ports ara són més difícils de penetrar, els traficants busquen alternatives. I probablement la diversificació del narcotràfic en ports mitjans i petits es deu al reforç de la seguretat en aquells més grans», recorda Laniel.

Notícies relacionades

Trobats 80 quilos de cocaïna en un ‘narcomagatzem’ a Santa Perpètua regentat per dos germans

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

En els últims anys no només s’ha observat una intensificació a Espanya i Portugal, sinó també en altres països sense una gran presència en el passat de grups de traficants, com Suècia. Al port d’Helsingborg, al sud del país, van requisar 867 quilos de cocaïna el 2022, mentre que a la resta del país en van trobar 822 més. «Es tracta de requises sense precedents a Suècia», va reconèixer Magnus Petterson, fiscal de duanes, sobre unes xarxes de traficants que han convertit aquest país del nord d’Europa, històricament tranquil, en l’Estat europeu amb un percentatge de víctimes més gran per armes de foc.

«Hi ha una voluntat deliberada dels traficants per aprofitar-se de les baules febles d’Europa», explica Ploquin. Segons aquest periodista, autor recent d’un documental sobre el tema, això s’ha vist afavorit per una evolució en el consum d’aquesta droga: «Ara ja no la consumeixen només les classes mitjanes i altes a les grans ciutats, sinó també els treballadors, que la prenen per compensar les dures cadències de la fein». Una tendència, sens dubte, preocupant.