5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els joves han sigut els encarregats d’enterrar els prejudicis cap a la formació professional (FP) que encara arrosseguen gran part de les generacions prèvies. El futur –i el present– són ells i, tenint en compte els números, ho tenen clar: s’ha acabat el temps en què l’FP era la germana pobra de l’educació. La tendència dels principals indicadors de l’últim any confirma que l’FP continua millorant en prestigi i acceptació: és elegida per un de cada tres estudiants d’ensenyament postobligatori a Espanya, i representa ja la modalitat educativa amb més taxa de creixement en alumnat matriculat, que es reflecteix també en indicadors del mercat de treball, en el qual un terç de les ofertes laborals requereixen perfils d’FP, o en la taxa d’ocupabilitat més elevada en comparació amb altres nivells educatius, com ara educació obligatòria o batxillerat.

La formació professional es consolida com a via d’integració i d’ascensor social per als col·lectius amb contextos més adversos

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’‘Informe 2023: la formació professional davant els reptes socials’, dirigit pels investigadors Mónica Moso Díez i Juan Pablo Gamboa Navarro, i presentat aquest dijous a Barcelona per l’Observatori de la Formació Professional a Espanya de CaixaBank Dualiza, en col·laboració amb l’Institut Basc de Competitivitat Orkestra.

Els joves enterren els prejudicis sobre aquests estudis que encara arrosseguen les generacions anteriors

Batxillerat minvant

L’informe confirma que l’alumnat d’FP és el que més creixement mostra en el conjunt del sistema educatiu espanyol en el curs 2021-2022 (4,4%), així com en les dades provisionals del curs 2022-2023 (4,7%), molt per sobre dels ensenyaments de grau universitari (1,5%) i del decreixement del batxillerat (-0,4%).

Els directors de la investigació posen èmfasi en una altra qüestió: l’FP compta amb més pes de «col·lectius potencialment vulnerables», com ara persones amb discapacitat o d’origen estranger, en comparació amb el batxillerat i el grau universitari. «Des d’una perspectiva de la inclusió social, el sistema d’FP ofereix uns beneficis propis, ja que proveeix formats àgils i escalables, i facilita l’accés a múltiples vies de participació educativa i formativa des de la flexibilitat, la modularitat i un caràcter acumulatiu», apunten els directors de l’estudi, convençuts de la funció de l’FP com a porta d’entrada a l’ascensor social per als col·lectius amb contextos més adversos.

Remarquen que el pes de la població d’origen migrant a Espanya continuarà augmentant fins a gairebé el 24% el 2033 i que l’FP se situa com a «eina indispensable per a la seva integració laboral». Ara com ara l’FP és ja l’ensenyament postobligatori que compta amb més pes d’alumnat d’origen migrant (8,3%) enfront el 6,7% del batxillerat i el 6% de la universitat. El repte urgent, insisteixen tant Moso com Gamboa, és que no només iniciïn l’FP, sinó que l’acabin, i que puguin continuar estudiant i ascendir. Aquí hi ha encara un llarg camí per recórrer, ja que les dades també confirmen que com més nivell educatiu d’FP menys presència de la majoria dels col·lectius potencialment vulnerables a l’exclusió social.

L’FP és ja l’ensenyament postobligatori que compta amb més pes d’alumnat d’origen migrant, que es decanta per professions STEM

A més, almenys un terç de tots els estudiants estrangers d’FP opten per famílies professionals STEM, de ciència i tecnologia, les que més personal demanen i en les quals més opcions d’ocupació i desenvolupament professional poden trobar-se, factors que afavoreixen l’ascensor social.

Bretxa d’inclusió

Hi ha, així, el que l’estudi denomina una bretxa d’inclusió dins de l’itinerari ‘intra-FP’, ja que la presència de la majoria dels col·lectius analitzats amb més vulnerabilitat es concentra en l’FP bàsica i en el grau mitjà, mentre que tenen una escassa presència en el grau superior.

Els estudiants d’origen estranger dupliquen la seva proporció en l’FP bàsica (15,9%). Els estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE) quintupliquen la seva proporció en l’FP bàsica (15,6%) respecte al grau mitjà (4,7%) i la multipliquen més de 10 vegades en el cas del grau superior (1,4%)

En l’altre costat de la balança, la part positiva, les xifres d’abandonament escolar primerenc han disminuït de manera molt important en els últims anys, precisament en paral·lel al creixement de l’FP bàsica i de grau mitjà. Malgrat aquesta millora evident, les xifres espanyoles d’abandonament continuen molt per sobre de les europees (i les catalanes, encara pitjor que les espanyoles). Mentre la mitjana europea d’abandonament escolar primerenc (entre els 18 i els 24 anys) està en el 9,6%, a Espanya està en el 14% (en el 27,1% entre persones d’origen estranger), i a Catalunya puja fins al 17%.

A més de reduir aquest abandonament i de servir com a palanca per a una ‘acollida real’ de la població migrant a Espanya, per a la qual cosa seria important augmentar el nombre de beques, l’estudi presentat aquest dijous sobre els reptes de l’FP apunta una altra qüestió clara: la necessitat de fer front de manera urgent a la bretxa de gènere.

Elles continuen cuidant

Elles continuen cuidantEn els graus mitjans, el 82% de les dones es concentren en quatre famílies professionals, totes molt orientades als serveis i les cures. Per revertir aquesta situació, els directors de l’estudi tenen clar el camí: orientació, orientació i orientació. Orientació primerenca, ja a primària, i orientació a les famílies.

Notícies relacionades

Seguint amb la perspectiva de gènere, Moso i Gamboa remarquen el caràcter heterogeni de la bretxa de gènere, ja que es troben realitats molt diferents. No obstant, destaquen, en el marc de l’FP hi ha una considerable bretxa de gènere que s’associa més a l’opció formativa que a la seva proporció quantitativa, bretxa que ha anat augmentant al llarg dels anys.

Només una de cada deu estudiants d’FP de les famílies STEM són dones, malgrat que aquestes famílies tenen millors sortides professionals

Un exemple d’això és la infrarepresentació de les dones en les famílies professionals més tecnològiques i especialitzades (industrials i STEM), en les quals només una de cada deu estudiants són dones, malgrat que aquestes famílies tenen millors sortides professionals i de més qualitat a curt, mitjà i llarg termini.