Investigació d’EL PERIÓDICO

Obrers del Camp Nou denuncien amenaces després de la investigació d’EL PERIÓDICO: «Si parles amb periodistes, al carrer»

Obrers del Camp Nou denuncien amenaces després de la investigació d’EL PERIÓDICO: «Si parles amb periodistes, al carrer»

Manu Mitru / Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Diverses empreses subcontractades per Limak per executar la reforma del Camp Nou han iniciat una mena de caça de bruixes en les obres del nou estadi després que EL PERIÓDICO hagi publicat una investigació periodística sobre el presumpte frau laboral que podrien estar cometent. Segons ha pogut saber aquest diari, múltiples obrers han sigut interrogats per supervisors de les subcontractes per mirar d’identificar aquells empleats que podrien haver participat en la investigació periodística sobre en quines condicions laborals s’està obrant a l’estadi. I alguns d’ells afirmen a aquest mitjà que se’ls ha donat l’ordre de no parlar amb periodistes, ni d’aquest diari ni de qualsevol altre mitjà de comunicació. D’altres, han sigut directament amenaçats amb un acomiadament imminent.

Limak, a preguntes d’aquest mitjà, nega que hagin ordenat o siguin coneixedors d’aquestes represàlies. «S’ha iniciat una investigació interna per verificar la informació corresponent a les empreses subcontractades», afirmen fonts de la corporació.

Aquest diari ha rebut trucades per part de treballadors vinculats a les empreses subcontractades al Camp Nou. Aquests obrers relaten que en les seves empreses estan mirant de localitzar potencials testimonis que han explicant el seu cas. I els han amenaçat que si identifiquen algú, seran acomiadats. «Tinc molta por, necessito una feina per poder viure», afirma un empleat. Aquest explica a EL PERIÓDICO que no ha participat del documental, però la seva empresa sospita d’ell.

En cas de produir-se, el motiu d’aquest acomiadament encaixaria dins del supòsit d’una represàlia per exercir un dret fonamental com és la llibertat d’expressió i un jutge podria qualificar-lo de nul. Un cessament nul permet, una vegada el tribunal dona la raó a l’empleat, el dret a reincorporar-se al lloc de treball en les mateixes condicions que tenia abans de ser acomiadat. També a percebre el salari que el treballador hauria d’haver cobrat entre el moment del cessament i el de la reincorporació. A més d’una indemnització per danys i perjudicis que haurà de fixar el magistrat al càrrec del cas.

Un requisit indispensable per poder impugnar un acomiadament és fer-ho durant els primers 20 dies hàbils a comptar des de la data en la qual es va efectuar l’esmentat acomiadament. Per calcular el dia concret s’ha de prendre com a referència la data que consti a la carta o document escrit remès des de l’empresa. O la data en què s’ha produït l’acomiadament, en cas que aquest no s’hagi notificat formalment.

Elisenda Colell, Manu Mitru, Jordi Otix, Patricio Ortiz y Gabriel Ubieto.

Interrogats d’un en un

A les obres del Camp Nou, el treball periodístic d’EL PERIÓDICO també s’ha utilitzat com una arma llancívola contra els obrers. Dilluns, quatre hores després de publicar-se aquest reportatge, el nerviosisme i la por es palpava en l’ambient. «Els caps estaven molt enfadats, molt nerviosos... estan molt espantats», expliquen des de dins de les obres. Els empleats que a primera hora havien vist el documental d’aquest mitjà sobre les condicions laborals a les obres també es temien conseqüències. I van passar.

A primera hora de la jornada laboral, segons revelen fonts presents a l’obra, diversos responsables de les empreses subcontractades en la reforma de l’estadi van cridar un a un als empleats que treballen a peu d’obra per interrogar-los. En primer lloc, els van ensenyar diverses imatges extretes del documental i dels reportatges publicats a EL PERIÓDICO, perquè identifiquessin si coneixien algun dels participants.

També els van preguntar si, en alguna ocasió des que va començar la demolició de l’estadi, havien dormit al carrer. És una fórmula de trobar el Mohamed (nom fictici), el treballador que va dormir davant les instal·lacions del club per por d’arribar tard i perdre la seva feina.

Notícies relacionades

Finalment, tots i cadascun dels treballadors del Camp Nou van ser directament amenaçats d’evitar el contacte amb periodistes i amb qualsevol mitjà de comunicació. «Si parles amb periodistes te’n vas al carrer», diuen els obrers que els van comentar els caps. L’ambient és irrespirable i tots els entrevistats per aquest mitjà es pregunten si l’endemà podran continuar acudint a les instal·lacions del club. «Tots ens preguntem ¿a qui faran fora?».

Les pressions i fins i tot amenaces per no revelar el que passa dins les obres del Camp Nou ni són noves, ni són una pràctica limitada a l’esmentada obra. Fonts sindicals consultades coincideixen a assenyalar la dificultat des de les centrals majoritàries per organitzar treballadors i constituir comitès d’empresa en determinades societats. L’alta mobilitat entre obres –avui treballen en un lloc, demà en un altre recinte on també és subcontractada l’empresa– és una altra dificultat afegida per consolidar un grup d’empleats que puguin defensar de manera ordenada uns mínims laborals.