3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Els ‘smartphones’, i accés a les xarxes socials, distreuen i són potencialment perillosos per als nens, però estan molt estesos a l’escola primària i secundària a causa de la pressió social i les expectatives de tenir-ne un». Amb aquesta frase que ho resumeix (gairebé) tot començava l’enquesta que, abans de l’actual tsunami, ja l’abril del curs passat, va realitzar l’AMPA del col·legi Montserrat de Barcelona. Un formulari molt similar que està fent circular aquests dies la coordinadora d’AFA de l’escola pública a Gràcia o l’impulsat també el curs passat per les famílies de l’escola Sadako, també a Barcelona.

El fenomen que ha implosionat en les últimes setmanes a pràcticament tots els racons de l’Estat –ha passat també a Mataró, a Cardedeu a Mallorca o a Madrid, amb grups de Whatsapp i Telegram amb milers de membres– demostra la preocupació evident de les famílies de preadolescents, que semblaven estar esperant que algú fes el primer pas per canviar el que fins ara és hegemònic –l’entrega del primer ‘smartphone’ als 12 anys–, malgrat les advertències tant pediàtriques com pedagògiques sobre el seu impacte en l’alumnat.

L’objectiu de totes aquestes iniciatives nascudes en paral·lel, retroalimentades les unes de les altres, és clar: crear massa crítica per canviar consensos perquè donar un mòbil al teu fill als 12 anys deixi de ser «el normal» (o, en molts casos, l’«inevitable»).

«Com a pares ens sentim impotents i necessitem el suport de la comunitat per ajudar a retardar la presència de l’’smartphone’ a l’aula, l’àmbit social i la taula familiar»

En el cas de l’escola Montserrat, aquesta consciència per part de pares i mares s’ha materialitzat ara en un compromís formal. «Aquests dispositius estan canviant ràpidament la infància dels nens. Haurien de jugar a l’aire lliure, passar temps amb amics, llegir llibres i passar l’estona amb la família en comptes de passar hores amb els xats instantanis, Instagram, TikTok i les altres ‘apps’ de les xarxes socials. Com a pares ens sentim impotents en aquesta batalla costa amunt i necessitem el suport de la comunitat per ajudar a retardar la presència en constant evolució de l’’smartphone’ a l’aula, l’àmbit social i la taula familiar. Ens unim percomprometre’ns a esperar finscom a mínim 2n ESO per donar un ‘smartphone’ als nostres fills», prossegueix el pioner document distribuït per les famílies del col·legi Montserrat, que insisteix que «la infància és massa curta per malgastar-la enganxat a un mòbil».

Ricky Mandle, secretari de l’AMPA de l’escola, aporta una dada: el 70% dels pares van respondre a aquella primera enquesta, percentatge altíssim en aquest tipus de qüestionaris. I un altre més: de les centenars de respostes, només dues persones es van posicionar en contra d’esperar a segon d’ESO per comprar un ‘smartphone’ als seus fills.

Mandle apunta que l’experiència en altres escoles confirma que la iniciativa «només funciona quan hi ha almenys un mínim de 10 famílies que s’apunten al compromís en el mateix curs», ja que com menys alumnes el tinguin, menor és la pressió. Per això, després de l’enquesta del curs passat que va servir de termòmetre, aquest curs l’AMPA del Montserrat ha fet un pas més i ha enviat a les famílies un nou formulari amb un compromís «en ferm» de posposar fins com a mínim segon d’ESO l’entrega del telèfon intel·ligent.

A l’enquesta de l’any passat es van proposar diverses edats (fins als 16, objectiu de màxims pel qual estan lluitant algunes famílies repartides per tot l’Estat), i l’edat de consens van ser els 13-14 (segon d’ESO). «Malgrat que òbviament és només un formulari, no és cap contracte amb valor legal, sí que és un contracte social», puntualitza Mandle.

A favor dels mòbils ‘tontos’

Notícies relacionades

Finalment, el secretari de l’AMPA del Montserrat afegeix que per a les famílies que considerin imprescindible poder contactar amb el seu fill per motius logístics (extraescolars...) abans de l’edat acordada, «existeixen telèfons bàsics per a trucades i missatges de text; opcions que eviten les distraccions i perills d’un ‘smartphone’», conclou.

Aquesta iniciativa sorgeix en paral·lel al procés participatiu que el mateix president, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres que començarà de manera imminent. Aquest mateix dimecres se celebra un ple extraordinari del Consell Escolar de Barcelona (CEB) per debatre sobre la qüestió. I la setmana vinent Educació ha convocat un Consell Escolar extraordinari.