«La meva filla ha guanyat en autonomia i autoestima»: l’experiència d’estudiar un curs d’ESO o batxillerat a l’estranger

Abans de prendre la decisió d’enviar el fill a estudiar a l’estranger, la Blanca tenia clar que l’opció de viure amb una família estava descartada malgrat ser més barata (uns 9.000 euros a l’any sense comptar els vols als EUA). «Hi ha famílies bones i no tan bones. Crec que l’experiència canvia molt», afirma. Ella va apostar per una escola privada i una beca esportiva (uns 23.000 euros a l’any més els vols).

«És un ambient molt competitiu, els donen molta canya. A més, s’ha de solucionar la vida diària. Quan se li presenta un problema, l’ha d’afrontar. És clar que ens troba a faltar, però té un excel·lent grup d’amics i està acompanyat i envoltat. Nosaltres hem passat a un segon pla. La seva vida ara són els entrenaments, l’escola i els companys. El veiem de meravella», explica la mare, que viu a Madrid. La seva altra filla, estudiant universitària, no va tenir mai la inquietud d’estudiar un any a l’estranger. El seu germà sí.

El Javier sempre ha sigut un bon estudiant. De fet, el més probable és que estudiï alguna enginyeria. «Aquesta experiència l’ha fet bilingüe. Quan busqui feina, les empreses ho valoraran. I també el fet que hagi sortit del seu ambient i la seva zona de confort i s’hagi buscat la vida fora de casa», assenyala la Blanca. «Ha après molt a valorar la feina dels altres. I, sobretot, a patir conseqüències si no compleix les seves obligacions. Entre aquestes, arribar amb puntualitat als entrenaments de futbol i a les classes. No tot val. Hi ha normes i s’han de complir», afegeix.

Donada la immensa quantitat d’agències especialitzades en els cursos a l’estranger, la Blanca recomana altres famílies que no prenguin la decisió a la lleugera i que entrin en fòrums i preguntin a altres pares. «No sempre tens una bona experiència. A mi em van assegurar que un coordinador de l’agència m’ajudaria en tot i, tot i així, m’he vist sola moltes vegades. M’he vist impotent i una mica venuda. L’any passat el meu fill tenia 16 anys. Era, i continua sent, un nen», es lamenta. Aquest any, la Blanca ha organitzat el curs escolar del seu fill als EUA pel seu compte, sense contractar una agència especialitzada a Espanya.

Quatre mesos a Irlanda

Judith Aparicio, de Barcelona, també va enviar la filla a estudiar fora. No el curs sencer, 4t d’ESO, sinó quatre mesos. El destí: un petit poble d’Irlanda. El pressupost total: 6.000 euros. Al contrari que la Blanca, a la Judith li va semblar bona idea que la seva filla visqués amb una família, una «encantadora senyora gran» que lloga habitacions a estudiants internacionals.

Notícies relacionades

El conflicte Israel-Palestina també arriba a les aules: «Ni jutgem ni ens posicionem. Exposem»

Estudiants avorrits, distrets i agressius: l’assignatura pendent de mantenir la disciplina a classe

«Ha sigut una experiència de 10. A la meva filla li ha vingut molt bé. Té dislèxia i els idiomes li costen més, però la immersió va ser total i va aprendre una barbaritat. Ha guanyat en autonomia i també en autoestima», explica la Judith, que, més endavant, ja estudia fer una cosa semblant amb el seu fill petit, Miquel, que estudia 2n d’ESO.

Marta Galea, secretària general d’Aseproce (associació espanyola de promotors de cursos a l’estranger), insisteix que «a més de constituir en si mateixa una experiència personal i formativa altament profitosa», cursar un any escolar fora «contribueix a adquirir unes capacitats que facilitaran la seva posterior incorporació al món laboral i li aportaran un clar avantatge competitiu en el transcurs de la seva carrera professional». «La vivència d’un any acadèmic fora del nostre país permet als joves –assenyala– desenvolupar aptituds com la flexibilitat, l’obertura de ment i la capacitat de prendre decisions responsables».