Estudiants avorrits, distrets i agressius: l’assignatura pendent de mantenir la disciplina a classe

L’últim estudi internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study) confirma que la disciplina a classe és bàsica no només per a la productivitat acadèmica, sinó també per a la comprensió lectora, una assignatura en què els estudiants espanyols punxen. L’informe entén per disciplina el codi de conducta, el comportament i les sancions.

Els conflictes que més abunden a les aules de primària tenen a veure amb la disrupció a classe i amb molèsties entre companys i companyes, segons va revelar el primer estudi oficial sobre el ‘bullying’ a Espanya, elaborat recentment per la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid).

Parlar amb qualsevol professor confirma que les aules d’escoles i instituts són tot menys una bassa d’oli. A més d’ensenyar les assignatures als nanos, els docents tenen una competència extra: gestionar la disciplina i mantenir l’ordre. ¿Com?

Competències emocionals

El nord-americà Douglas E. Noll, advocat de professió reconvertit en mediador de conflictes greus (ha treballat en presons de màxima seguretat), acaba de publicar a Espanya ‘Desescalar, cómo calmar a una persona furiosa en menos de 90 segundos’ (editorial Arpa). Potser funciona... o potser no. Però inundat de referències a la neurociència i la psicologia científica l’assaig deixa clara una veritat absoluta: som éssers emocionals i no podem continuar vivint d’esquena a les emocions.

«La crua veritat és que les competències emocionals són habilitats que cal ensenyar i cal aprendre», sentencia l’autor. «Sense les emocions no seríem humans i tampoc podríem raonar», afegeix.

Estudiants avorrits, altres d’addictes al mòbil, altres d’incapaços de mantenir l’atenció... el recurs habitual d’enviar els nanos que pertorben l’ambient de classe al despatx de la directora o director ja no és una amenaça, com ho era en altres generacions. «Avui, els estudiants, sobretot els adolescents, tenen molta més informació i independència. Es resisteixen a l’autoritat», analitza el divulgador, que, com molts altres experts en educació i criança, no confien en els càstigs.

Noll cita estudis que confirmen que les pràctiques disciplinàries severes no són bones per a ningú: «Un alt nivell d’expulsions en un centre escolar està associat amb un descens en el rendiment acadèmic entre els alumnes no expulsats».

Interactuar «positivament»

Sona difícil, però Noll proposa «interactuar positivament amb els alumnes que es porten malament». Un exemple. Una nena, amb cert ànim protagonista, porta la batuta de l’aula i contesta totes les preguntes de la professora sense deixar parlar els seus companys. El divulgador proposa a la mestra que es carregui de paciència i trobi una estona per parlar a soles amb l’alumna. Lluny de la típica baralla, la docent haurà de desplegar els seus superpoders perquè la nena li expliqui com se sent cada vegada que interromp la classe i com pensa que se sent la professora.

L’exemple proposat per Noll acaba quan la nena confessa que ningú l’escolta a casa, se sent sola i ignorada i que, per això, li agrada que els seus companys i la seva mestra li prestin tanta atenció. «Les seves intervencions fora de temps són una estratègia per satisfer necessitats emocionals. Alguns podrien dir que és una maleducada o una persona agressiva. Aquests judicis no ajuden a resoldre el problema», sentencia.

L’exemple del Matías

Un altre exemple és el Matías, un noi de secundària que mai presenta atenció a classe. S’avorreix sobiranament. Al llarg de la conversa privada amb la seva professora, aquesta l’anima a escriure una carta a la directora del centre per explicar-li de quina manera, segons la seva opinió, es podrien impartir les classes perquè siguin més divertides. «Les probabilitats que el Matías escrigui una proposta són escasses o nul·les. Però aquest no és l’objectiu de la conversa. L’important és escoltar el Matías a un nivell profund i fer que s’hi impliqui. Pot ser que a partir d’ara atengui a classe. O no. Però la professora s’hi ha implicat. Escoltant-lo, li ha mostrat respecte», conclou.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

En una conversa d’alt voltatge, ja sigui amb un alumne, amb un pare o amb qualsevol altra persona, Doll convida a ignorar les paraules que l’altre li està llançant i centrar-se en les emocions (enuig, por, angoixa, fàstic, vergonya, abandonament...). Després insta a reflectir aquestes emocions: «Estàs enfadat», «tens por»… És la via, segons el divulgador, per calmar una persona.

Caldrà esperar el setembre, quan comenci el curs escolar, per veure si funciona. No hi ha varetes màgiques per fer que les aules tinguin sempre bon ambient. Fins i tot el mateix Noll confessa que una disciplina escolar eficaç requereix un esforç de col·laboració i coordinació per part del professorat, l’administració i els pares. «És més fàcil dir-ho que fer-ho perquè el temps i els recursos són limitats», conclou.