Aquest és el sou dels universitaris a Espanya als quatre anys de llicenciar-se

Als quatre anys de titular-se, la mitjana salarial dels universitaris espanyols és de 28.081 euros anuals. No obstant, en funció del grau cursat, hi ha diferències de fins a 15.000 euros en les nòmines. Medicina és la llicenciatura que comporta un salari més elevat. Al contrari que Tècniques Audiovisuals i Mitjans de Comunicació. Així ho revela l’últim informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), titulat ‘L’ocupabilitat dels joves a Espanya: ¿Com és la inserció dels graduats universitaris?’. Medicina, Psicologia i Periodisme Els metges són els professionals que més destaquen en l’estudi ja que tenen una base de cotització anual de 38.273 euros. Ara bé, l’entorn acadèmic competitiu i enfocat als resultats fa que els estudiants ho visquin amb angoixa. Un total de 177 alumnes de Medicina –la majoria de sisè curs i gairebé tots dones– han rebut suport del Servei Telemàtic de Suport Psicològic a Estudiants Medicina (SAPEM), que va arrencar fa menys d’un any. Entre les causes del seu malestar emocional, hi ha la pressió acadèmica que senten, la desmotivació i les complicacions per compaginar els estudis amb la vida personal. A Medicina la segueix Informàtica, amb 32.654 euros anuals, i les enginyeries, amb 31.133. Malgrat que l’àmbit de les ciències es caracteritza per remuneracions més aviat discretes, Matemàtiques i Estadística en sobresurten, amb 30.964 euros anuals. Les matemàtiques fa dècades que estan en auge. En un món interconnectat, aquest tipus de coneixements és clau per al desenvolupament científic i tecnològic, i això ha disparat la demanda de professionals que, si abans trobaven gairebé la seva única sortida en la docència i la investigació, ara treballen en consultories, empreses d’informàtica, finances o anàlisi de dades. Per contra, els graduats en Arts són els professionals amb menys remuneració als quatre anys de llicenciar-se (22.898 euros anuals), seguits dels de Tècniques Audiovisuals i Mitjans de Comunicació (22.941 euros anuals). Una mica per sobre se situen els graduats en Psicologia (23.984 euros anuals) i Periodisme (23.080 euros anuals). La crisi de la salut mental ha provocat, no obstant, que Psicologia sigui la segona titulació més requerida a les universitats públiques catalanes, per darrere d’Administració i Direcció d’Empreses. Veterinària tampoc en surt ben parada, amb només 23.838 euros de mitjana de cotització anual. Universitat privada, sou més alt L’informe de CYD revela que el nombre de diplomats s’ha mantingut relativament constant durant els últims 10 anys, amb uns 200.000 per curs. Lògicament, la xifra és superior a la universitat pública que a la universitat privada: la mitjana anual de diplomats a la universitat pública durant l’última dècada és de 171.321 estudiants, mentre que, a la privada, el paper de la qual ha anat en augment en els últims anys, és de 33.046. No obstant, l’estudi destaca que els diplomats d’una universitat privada (que, normalment, pertanyen a famílies benestants i els seus progenitors gaudeixen de sous elevats) tenen una base mitjana de cotització anual superior. El 53% supera els 30.000 euros, una xifra que a la pública assoleix el 38%. En l’extrem inferior, el 41% dels diplomats d’una universitat pública tenen una base mitjana de cotització anual de menys de 24.000 euros, davant el 25% dels diplomats d’una universitat privada. Els indicadors d’inserció laboral que difereixen més entre facultats públiques i privades són afiliats en règim d’autònoms: gairebé el 7% dels diplomats d’una universitat pública treballen per compte propi davant gairebé el 12% dels titulats a les privades. Elles guanyen menys que ells Les dones suposen entre el 57% i el 61% de l’alumnat que es titula a la universitat. No obstant, la bretxa de gènere també estén els seus tentacles una vegada que els universitaris entren al món laboral. La base de cotització mitjana anual d’elles és un 8% inferior respecte a ells: 2.353 euros menys. A més, el 66% dels homes disposen d’un contracte indefinit davant el 53% de les dones.

Aquest és el sou dels universitaris a Espanya als quatre anys de llicenciar-se

Multimèdia: ¿És la universitat privada un negoci?

Aquestes són les carreres universitàries amb millor (i pitjor) inserció laboral

Viure en un barri amb un 90% d’abandonament escolar... i entrar a la universitat